Acte de suport als antimonàrquics encausats a Santa Coloma de Farners

El dimecres 24 d'abril a Santa Coloma de Farners es va fer un acte de suport a quatre activistes antimonàrquics que havien estat citats a declarar als jutjats d'aquesta població amb motiu d'una protesta que s'havia dut a terme el dia 5 de juliol a Caldes de Malavella. L'acte estava convocat per la Coordinadora Antimonàrquica de les Comarques Gironines i, entre altres parlaments i actuacions musicals, va comptar amb les intervencions de Martí Majoral d'Alerta Solidària, d'Elena Jiménez en nom d'Òmnium Cultural i de Dolors Feliu en nom de l'ANC. El president Torra també havia estat convidat a intervenir-hi, però al final no hi va poder ser, però sí que va fer arribar la seva adhesió a l'acte mitjançant l'escrit que reproduirem a continuació i que es va llegir en nom seu. 

Per circumstàncies personals no m’ha estat possible ser ara i aquí amb tots vosaltres, tal com m’havia compromès i s’havia anunciat, i és per això que, a part de demanar que em disculpeu, agraeixo als companys de la Coordinadora Antimonàrquica de les Comarques Gironines que em permetin adreçar-me a vosaltres mitjançant aquest escrit.

Per una banda, vull expressar el meu suport a les quatre persones que han de ser jutjades i que han estat citades aquí, a Santa Coloma, per haver-se manifestat el dia 5 de juliol a Caldes de Malavella per protestar davant d’un acte d’exaltació de la monarquia borbònica espanyola organitzat per la Fundació Princesa de Girona. M’afegeixo a la petició d’absolució per a tots ells. Les raons estic convençut que ja les hauran exposades o exposaran molt bé els representants d’Òmnium Cultural, de l’Assemblea Nacional Catalana i d’Alerta Solidària.

Per altra banda, en la meva intervenció d’avui, em semblava oportú i em venia de gust fer una pinzellada històrica. Som a Santa Coloma, on d’aquí tres setmanes, el dissabte 18 de maig, celebrarem la ja tradicional festa de la Revolta dels Segadors i commemorarem, amb molt d’orgull, que a la primavera de 1640 els colomencs es van rebel·lar contra les tropes de Felip IV i el comte duc d’Olivares. Aquest alçament popular és, sens dubte, un dels fets històrics més importants esdevinguts en aquest poble i comarca.

Aquesta revolta de seguida es va escampar arreu de Catalunya, i va donar peu al Corpus de Sang i a la Guerra dels Segadors. El nostre himne nacional en fa referència i encara més el vell Romanço dels Segadors, que explica detalladament com es van desenvolupar aquells fets, com queda palès en estrofes com aquestes de la versió que va popularitzar el cantat Rafel Subirachs:

Contra tots els catalans,
ja veieu quina n'han feta:
passaren viles i llocs
fins al lloc de Riudarenes.

Ja n'han cremada una església,
que Santa Coloma es deia;
cremant albes i casulles,
cremant calzes i patenes.

En sentir-ne tot això
s'és avalotat la terra.

Ja entraren a Barcelona
cent persones forasteres,
amb el nom de Segadors
perquè n'eren temps de sega.

El bisbe els va beneir
amb la mà dreta i l'esquerra
"-On és vostre capità?
Quina és vostra bandera?-"

Ja van treure el bon Jesús,
tot cobert amb un vel negre.

"-Aquí és nostre capità!
Aquesta és nostra bandera!
A les armes catalans,
que el Rei ens declara guerra!-"

Segueu arran!
Segueu arran, que la palla va cara!
Segueu arran!

Va ser aquí, a Santa Coloma de Farners, on vam tornar a ser una altra vegada. La terra ens va empènyer a agafar les falçs i els pedrenyals, per alçar un poble. Els borbònics van cremar-nos les cases i les masies. Ens volien un poble reduït a cendres, però no van aconseguir-ho.

L’esclafament de Santa Coloma i de Riudarenes va provocar alguna cosa més que un incendi, va provocar una revolució. I al cap d’unes setmanes, desenes de segadors d'arreu del país van arribar al cap i casal, a Barcelona. En aquella jornada de Corpus, vam entendre que tots els que érem allà formàvem part d’una mateixa pàtria, Catalunya, que havia estat nostra, que l'havíem perduda, però que aleshores la recuperàvem.

Felip IV i el Comte Duc d’Olivares tenien molt clar que amb la presència de les seves tropes aprofitarien per “reducir estos Reinos, de que se compone España, al estilo y leyes de Castilla”, però no se’n van sortir gràcies a la resistència catalana.

I és gràcies a aquesta resistència i persistència dels catalans, amb mobilitzacions com les que convoca la Coordinadora Antimonàrquica de les Comarques Gironines, que es fa palès que l'esperit de revolta dels segadors de 1640 continua ben viu encara avui.

Reitero doncs el meu suport als quatre encausats d’avui i el faig extensiu a tots els independentistes catalans que estan sent represaliats per l’Estat espanyol.

Quim Torra i Pla

131è president de la Generalitat de Catalunya

Santa Coloma de Farners, dimecres 24 d’abril de 2024