El president Quim Torra i Josep Costa presenten la primera demanda contra Espanya davant el Tribunal d’Estrasburg per l’espionatge polític amb Pegasus
El cas arriba finalment al Tribunal Europeu de Drets Humans d'Estrasburg, que haurà de pronunciar-se sobre l’escàndol de l’Estat espanyol per primera vegada.
La demanda sol·licita que es declari la il·legalitat de l’espionatge, però també que es declari el seu dret a saber quina informació i documentació es va obtenir per part de l’Estat i aconseguir que sigui completament destruïda.
Al·leguen que l’escandalosa operació d’espionatge ha estat possible perquè la legislació espanyola i les directrius d’intel·ligència del govern espanyol són contràries a la jurisprudència europea i que el programa Pegasus és incompatible amb l’estat de dret i les garanties democràtiques més bàsiques.
La demanda es basa en els descobriments del Citizen Lab sobre els abusos de programari espia, que han estat confirmats per totes les investigacions posteriors.
El 131è president de la Generalitat Quim Torra i l’exvicepresident del Parlament Josep Costa han presentat una demanda al Tribunal Europeu de Drets Humans d'Estrasburg contra l’Estat espanyol per l’espionatge il·legal a què van ser sotmesos, juntament amb desenes d’independentistes més, a través dels seus telèfons mòbils amb el programa Pegasus. Amb aquest pas assoleixen l’objectiu de portar l’escàndol a Estrasburg per tal que els tribunals europeus condemnin l’Estat espanyol per vulnerar els seus drets fonamentals.
Citizen Lab ha estat reconegut i requerit com expert, entre altres, pel Consell de Seguretat de l’ONU, el comitè d'investigació PEGA del Parlament Europeu sobre els abusos de programari espia a la Unió Europea, el Consell d’Europa i el Departament d’Estat dels EUA. En aquest sentit, cal destacar que les investigacions dels Mossos d’Esquadra i les pericials practicades en el marc dels processos judicials penals en curs han confirmat els descobriments de Citizen Lab sobre els abusos de programari espia conegut com a Catalangate.
La demanda
En la seva demanda, el president Quim Torra i Josep Costa denuncien l’Estat espanyol per la intervenció, escolta, sostracció, recopilació, tractament, ús, difusió i emmagatzematge de la informació i les seves comunicacions dels seus telèfons mòbils institucionals. Així mateix, recorden que també han estat espiats indirectament a través dels dispositius dels seus col·laboradors, companys o aliats a les institucions catalanes, que també varen ser espiats segons ha admès ja el CNI.
El president Quim Torra i Josep Costa exposen que la via judicial escollida contra el Govern espanyol era la prevista davant de les actuacions de l’Administració que no tinguin cobertura jurídica i lesionin els drets fonamentals de qualsevol persona. Un cop s’ha reconegut per part del Govern espanyol, a través de la directora del CNI, que ni Quim Torra ni Josep Costa no van ser espiats amb autorització del jutge del Tribunal Suprem assignat al CNI, el segrest de totes les comunicacions i tota la informació dels seus dispositius mòbils no té cap base legal ni cobertura judicial. En tot cas, reiteren que fins i tot, si hi hagués autorització judicial l’espionatge, seria igualment il·legal per la manca de les garanties democràtiques mínimes.
El president Torra i l’exvicepresident Costa reiteren l’advertència que la legislació espanyola i les directrius d’intel·ligència encara vigents són contràries a la jurisprudència europea i que el programa Pegasus és incompatible amb l’estat de dret i les garanties democràtiques més bàsiques. Donat que, malgrat els anuncis oportunistes del govern espanyol i alguns partits, quasi tres anys després de destapar-se l’escàndol no s’ha fet cap canvi legislatiu, serà el TEDH qui tindrà l’oportunitat d’obligar Espanya a canviar aquesta legislació.
El TEDH ja ha condemnat diversos països per fer servir els mateixos mètodes d’espionatge que Espanya, essent el cas més recent el de Polònia.
Els principals arguments jurídics exposats a la demanda són:
- L’ús del sistema Pegasus és incompatible amb la democràcia i l’estat de dret, segons el Supervisor Europeu de Protecció de Dades (autoritat de la UE en aquesta matèria).
- La jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans reconeix el dret dels ciutadans a saber si han estat espiats i a què un òrgan independent i imparcial depuri qualsevol abús o vulneració de drets
- La legislació espanyola que regula l’espionatge i el funcionament del CNI no s’ajusta al Conveni Europeu per la Protecció dels Drets Humans i les Llibertats Fonamentals per manca de les garanties democràtiques
- Que en connexió amb el dret a la intimitat, al secret de les comunicacions i a la protecció de dades s’han vulnerat els seus drets polítics com persones d’ideologia independentista i com a representats democràtics del poble de Catalunya.
- Es reclama el dret dels recurrents de conèixer quina informació, dades o documentació privada ha obtingut l’Estat i qui hi ha pogut tenir accés, el dret d’oposar-se a l’ús, tractament o difusió de qualsevol informació o document obtingut amb l’espionatge, i el dret de sol·licitar i obtenir l’eliminació de tota la informació o documentació privada que estigui en possessió de l’Estat.
- Es recorda que l’operació d’espionatge del CNI es manté sota secret oficial a l’empara d’una llei franquista que no s’ha modificat malgrat les promeses. El Govern espanyol s’ha negat a abordar la desclassificació dels documents que afecten els recurrents d’aquest cas per tal de poder exercir els seus drets.
En la demanda, el president Torra i Josep Costa també denuncien que justament aquesta consideració de secret oficial impedeix l’exercici els seus drets, inclòs el de tutela judicial i a un recurs efectiu, perquè només el govern espanyol pot acordar desclassificar els documents rellevants. Això genera als demandants una situació d’indefensió. Al cap i a la fi, l’espionatge està absolutament mancat de cap justificació, perquè no hi ha la més mínima sospita raonable que hagin comès o poguessin cometre cap delicte greu. Sense aquesta sospita, l’espionatge és un abús antidemocràtic i il·legal.
Els drets fonamentals afectats per aquest cas d’espionatge, la tutela dels quals es demana protegir a la demanda contra el govern espanyol, són:
- Dret a la intimitat i privacitat personal i familiar (article 8.1 del Conveni Europeu per a la Protecció dels Drets Humans i les Llibertats fonamentals).
- Dret al secret de les comunicacions (article 8.1 del CEDH).
- Dret a la protecció de dades personals (article 8.1 del CEDH).
- Dret a la llibertat d’opinió i ideològica i d’expressió (article 10 del CEDH).
- Drets a la llibertat d'associació i reunió (article 11 del CEDH).
- Drets de participació i representació polítiques (article 3 del Protocol número 1 del CEDH).
- Drets de tutela judicial efectiva i a un recurs efectiu (articles 6 i 13 del CEDH).
A banda de les múltiples denúncies penals que ja s'han fet i a les quals també donen suport Torra i Costa, aquests dos afectats per l’espionatge van decidir emprendre les accions següents:
- Requeriment contra el Govern espanyol i el seu president exigint el cessament de la vulneració dels seus drets fonamentals com a víctimes de l'espionatge il·legal. (presentat el 2 de maig de 2022).
- Demanda de protecció dels drets fonamentals contra el president espanyol i el seu govern davant el Tribunal Suprem (presentat el 17 de maig de 2022).
- Dos recursos d’empara davant el Tribunal Constitucional (presentats el 6 d’octubre del 2022 i el 26 de setembre de 2023).
- Demanda de vulneració de drets fonamentals contra Espanya davant el Tribunal d'Estrasburg (presentada el 24 de gener de 2025).
The Citizen Lab
El rigor i la solvència de la professionalitat de la feina de Citizen Lab està plenament acreditada i contrastada, el reconeixement exprés fet tant a nivell internacional com en el cas del Catalangate n’avalen la reputació i la credibilitat.
Citizen Lab ha estat reconegut i requerit com expert pel Consell de Seguretat de l’ONU, el comitè d'investigació PEGA del Parlament Europeu sobre els abusos de programari espia a la Unió Europea, el Consell d’Europa i el Departament d’Estat dels EUA, entre altres institucions.
Pel que fa al Catalangate, les investigacions dels Mossos d’Esquadra com a policia judicial i les pericials practicades en el marc dels processos judicials penals en curs han confirmat els descobriments de Citizen Lab sobre els abusos de programari espia.
Girona, 6 de febrer de 2025