El Tribunal Europeu de Drets Humans fa públiques les preguntes que formula a Espanya en l’admissió a tràmit de la demanda del president Quim Torra per la seva inhabilitació
Nota de premsa
El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) d'Estrasburg ha admès a tràmit la demanda presentada pel 131è president de la Generalitat de Catalunya, Quim Torra i Pla, contra Espanya per la seva inhabilitació.
El TEDH formula a Espanya aquestes preguntes:
Els tribunals que van participar en l’examen del procediment penal contra el demandant van respectar el principi d’imparcialitat, tal com exigeix l’article 6 § 1 del Conveni?
A més, la composició de la sala del Tribunal Suprem encarregada d’examinar el recurs de cassació del demandant complia els requisits d’un tribunal predeterminat per la llei?
La negativa a acceptar la sol·licitud del demandant relativa a l’audiència de testimonis davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va comportar una violació de l’article 6 § 2 del Conveni?
El delicte de desobediència pel qual es va condemnar el demandant constituïa una infracció segons el dret espanyol en el moment en què es va cometre, d’acord amb l’article 7 del Conveni?
És aplicable l’article 3 del Protocol núm. 1 a la privació de l’estatus de parlamentari del demandant al Parlament de Catalunya? El TEDH esmenta els precedents Repetto Visentini c. Itàlia (dec.), núm. 42081/10, § 23, 9 de març de 2021 i Miniscalco c. Itàlia, núm. 55093/13, § 78, 17 de juny de 2021.
En cas afirmatiu, la privació del seu estatus de parlamentari abans que la condemna fos definitiva va infringir el dret del demandant a unes eleccions lliures que assegurin l’expressió lliure de l’opinió del poble sobre l’elecció del cos legislatiu, segons l’article 3 del Protocol núm. 1, en relació amb l’article 6 § 2 del Conveni?
La condemna del demandant per desobediència va afectar la seva llibertat d’expressió, segons l’article 10 § 1 del Conveni?
El demandant va ser víctima d’una discriminació contrària a l’article 14 del Conveni i a l’article 1 del Protocol núm. 12, en la mesura que va ser condemnat a una pena d’inhabilitació?
Les restriccions imposades en aquest cas als drets del demandant segons els articles 6, 7 i 10 del Conveni, així com segons l’article 3 del Protocol núm. 1, es van aplicar, en violació de l’article 18 del Conveni, amb una finalitat diferent de la prevista per aquests articles? El TEDH esmenta el precedent Merabishvili c. Geòrgia [GC], núm. 72508/13, §§ 264 i ss., 28 de novembre de 2017.
D’acord amb els criteris establerts per la jurisprudència del Tribunal, el procediment administratiu iniciat contra el demandant davant la Junta Electoral Central (JEC), que va concloure amb una multa de 3.000 euros (EUR), fa referència a una «acusació en matèria penal» segons el Conveni? El TEDH esmenta el precedent Engel i altres c. Països Baixos, 8 de juny de 1976, § 82, sèrie A núm. 22.
En cas afirmatiu, el procediment administratiu esmentat i el que es va iniciar davant la sala penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que va concloure amb la condemna del demandant a una multa de 3.000 EUR i a una pena d’inhabilitació, es refereixen a la «mateixa infracció»? El TEDH esmenta el precedent Sergey Zolotukhin c. Rússia [GC], núm. 14939/03, § 82, TEDH 2009.
En aquest sentit, el demandant va ser jutjat i castigat dues vegades per la mateixa infracció dins del territori de l’Estat demandat, en violació de l’article 4 § 1 del Protocol núm. 7?
El TEDH també requereix a Espanya que proporcioni informació sobre el procediment intern iniciat pel demandant contra la decisió del 3 de gener de 2020 de la Junta Electoral Central.
El TEDH dona a Espanya de termini fins al 29 de maig de 2025 per fer les seves al·legacions i contestar totes les preguntes que li formula.
La resolució del TEDH es pot consultar a la seva pàgina web en aquest enllaç.
És un gran pas atès que són molt poques les demandes presentades al TEDH que s’admeten a tràmit, i que el nombre de preguntes que el TEDH formula a l’Estat espanyol abasten tot el procés seguit en la inhabilitació del president Torra pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, el Tribunal Suprem i el Tribunal Constitucional espanyols, per la vulneració de diversos drets reconeguts per la normativa europea en matèria de drets civils i drets humans en un cas de persecució ideològica i política contra la minoria nacional catalana a l’Estat espanyol.
El recurs va ser presentat en llengua catalana pels advocats Gonzalo Boye i Isabel Elbal.
Girona, 17 de febrer de 2025