Vivències i lliçons apreses, cinc anys després de l'esclat de la pandèmia de la covid-19

Amb motiu del cinquè aniversari de l'esclat de la pandèmia de la covid-19, el dijous 27 de febrer el president Quim Torra participà en un acte organitzat per parlar de les vivències i les lliçons apreses arran de la pandèmia. L’acte, que es va celebrar a la sala d’actes de la seu de la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya a Barcelona, va consistir en una conversa entre la periodista Mònica Terribas, el president del Consell de Col·legis Farmacèutics de Catalunya i del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona Jordi Casas, i el president Quim Torra.

L’acte comptà amb la intervenció del Dr. Joan Permanyer, com a president de la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya, que va donar la benvinguda als assistents i va fer una explicació històrica sobre la institució que representava, i sobre l’edifici i la sala on es desenvolupava l’acte, que havia estat la farmàcia de l’antic Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona.

Per la seva banda, tant el president Torra com la resta de ponents, al llarg d’una conversa distesa van exposar les seves experiències personals sobre com van afrontar la pandèmia, i també les seves percepcions del que havia representat. El president Torra va parlar de la seva experiència al capdavant del Govern, i de com la pandèmia li havia permès confirmar quins eren realment els sectors i les persones essencials per a la societat en moments com aquells. Es va destacar el compromís dels farmacèutics que, malgrat la situació d’angoixa generalitzada, des del primer moment van estar al peu del canó obrint les seves farmàcies i ajudant tant com podien a tota la societat, per a combatre la covid-19 (amb el subministrament de mascaretes, test d’antígens...), i per garantir l’accés als medicaments a tothom qui patia qualsevol altra malaltia. Es van recordar fets com l’organització d’una xarxa de voluntaris per fer arribar les medicines a les cases de les persones més vulnerables.

La periodista Mònica Terribas també va oferir la seva visió com a professional que aleshores tenia la responsabilitat de dirigir un programa de màxima audiència, i havia d’informar de tot el que estava succeint. És evident que el paper dels periodistes en aquella situació era molt exigent, perquè havien d’explicar i fer arribar les alertes a la població, però procurant no provocar més alarmisme i evitant convertir una informació tan delicada en ‘l’espectacle de la mort’. La manca de precedents sobre el que estava passant, els obligava a tenir una actitud molt responsable davant la informació que transmetien, conscient que també ho feien amb una càrrega emocional molt important, perquè els estralls que provocava la pandèmia sovint també els afectava de prop. Els periodistes també treballaven tenint molt clar el paper de servei públic que, si ve procuren fer-lo sempre, en aquella situació era molt necessari per a mantenir la serenor i evitar que l’estat d’ànim de la societat decaigués.

Tots els ponents van coincidir a destacar el comportament cívic de la societat i el valor de la solidaritat que es va fer palès amb les nombroses iniciatives que sortien des de la societat civil i des del món empresarial. Tant amb la gent que s’organitzava per assegurar que ningú no quedés desatès, com les empreses que van posar a disposició el seu potencial per adaptar-se i fabricar respiradors, cosir mascaretes o el que convingués.

Tots també van coincidir a lamentar la tragèdia que va representar la covid-19, pel que fa a la pèrdua de vides humanes. En aquest aspecte el president Torra va insistir en la frustració que representava la limitació de no tenir competències plenes, i de veure’s sotmès a un 155 sanitari.

Per saber com es va viure i afrontar la pandèmia de la covid-19, és molt recomanable repassar la Cronologia de set mesos de lluita per la salut i la vida que és un resum de l’acció política del president Torra entre els mesos de març i setembre de 2020.