És molt senzill: digueu-li Catalunya, 40 anys després
El dimecres 19 de novembre, la sala Cotxeres del Palau Robert de Barcelona es va omplir en un acte organitzat per l’Oficina del president Torra per commemorar el quarantè aniversari de la publicació de l’assaig de Josep Guia És molt senzill: digueu-li Catalunya.
Aquest llibre va irrompre en el panorama intel·lectual i polític del país com una obra contundent, directa i polèmica. El seu autor, Josep Guia —matemàtic, professor, assagista i activista— hi proposava una mirada integral sobre la nació catalana i un discurs que sacsejava alguns consensos del moment.
La primera edició del llibre va aparèixer el setembre de 1985 a l’editorial El Llamp, d’Enric Borràs. Durant força temps va ser un dels títols més venuts, fet que va portar a fer-ne fins a cinc reedicions que s’exhaurien ràpidament. Els caps de setmana, perquè entre setmana treballava a la Universitat de València, Josep Guia va recórrer el país presentant-lo. Posteriorment, el juny de 1997, se’n va publicar una sisena edició, corregida i augmentada, a càrrec de Llibres del Segle, de l’editor empordanès Manel Costa-Pau.
L’acte va consistir en un diàleg entre l’autor del llibre, Josep Guia, i el president Quim Torra. Quatre dècades després de la primera edició, la conversa va permetre revisar l’origen de l’obra, la seva evolució i la vigència del seu pensament. Al llarg de més d’una hora van repassar diversos episodis històrics, i també van parlar de la situació actual de la consciència nacional. Tal com ja havia comentat en una entrevista a VilaWeb, Josep Guia va insistir molt en la importància del contingent humà català i dels vincles fets des de la base entre catalans de cada part de la nació.
El públic també hi va intervenir amb preguntes i reflexions, que, com la resta de l’acte, van ser encoratjadores i plenes de voluntat de continuar treballant per la reunificació i la independència de la nació catalana. Malauradament no disposem de l’enregistrament de l'acte, que ens hauria agradat oferir perquè tothom pogués recuperar l'acte i escoltar-ne les intervencions.
La fotografia que il·lustra aquest article és gentilesa del fotògraf Lluís Brunet, que comparteix el reportatge fotògrafic que va fer de l'acte.
