Un glop de ratafia

El poble s’ha despertat abans que el sol, com si la terra mateixa hagués decidit obrir els ulls primer. Una boira fina s’aferra als camps. Pels corriols de Farners regna un silenci imposant. El romaní es fa pas entre les roques, la farigola s’escampa com un sospir. Algú recull una fulla i se la posa a la butxaca, com qui guarda una carta d’amor que no vol llegir ara, sinó quan sigui lluny i necessiti recordar d’on ve. (podeu acabar de llegir l'article sencer en aquest enllaç)

(Article publicat a la secció 'Memòria d'un instant' a El Punt Avui el diumenge 16 de novembre de 2025)