El president Torra presenta una querella contra Andrés Betancor per delictes comesos quan era membre de la Junta Electoral Central espanyola
El 131è president de la Generalitat de Catalunya, Quim Torra i Pla, ha presentat per mitjà dels seus advocats una querella al Jutjat d’Instrucció de Madrid contra el membre de la Junta Electoral Central espanyola, Andrés Betancor Rodríguez, per un possible delicte d’incompliment del Codi Penal i de la Llei Orgànica de Règim Electoral General, en haver compaginat una contractació d’assessorament al partit Ciutadans i la seva designació per la JEC.
El senyor Betancor va ocultar en la Comissió Consultiva de Nomenaments del congrés espanyol la seva contractació a Ciutadans per a tasques d’assessorament jurídic. La Llei de Procediment Administratiu (40/2015) estableix el deure d’abstenció per autoritats públiques o personal al servei de l’Administració Pública en cas de ‘tenir relació de servei amb persona natural o jurídica interessada directament en l’assumpte, o haver-li prestat serveis professionals de qualsevol mena i en qualsevol circumstància o lloc en els darrers dos anys’.
La defensa de Quim Torra considera que en sotmetre’s a l’examen d’idoneïtat per ocupar el càrrec de vocal de la JEC, Betancor era plenament coneixedor d’aquesta normativa que li impedia participar en els procediments en què el partit pel qual havia estat contractat fos el denunciant o impulsor, l’afectat o el denunciat.
Una demostració més del vincle de Betancor amb el partit Ciutadans —que l’hauria d’haver fet abstenir-se en el procediment contra el president Torra per la pancarta per la llibertat dels presos polítics i el retorn dels exiliats— és, segons la querella presentada, que al cap d’un any i nou mesos com a vocal de la JEC, el querellat va dimitir i es va incorporar com a secretari jurídic de la gestora del partit polític. I que mentre va ser vocal de la JEC, Betancor va continuar treballant a sou i amb despatx propi al congrés espanyol, al servei de Ciutadans.
Aquesta simultaneïtat fou ocultada pels interessats —el senyor Betancor i Ciutadans— fins que Eldiario.es va publicar una informació el 26 de febrer de 2020 que demostrava aquests fets. Arran d’això, la Universitat Pompeu Fabra, on impartia classes el senyor Betancor, ha incoat un expedient informatiu per si aquesta ocultació fos sancionable.
Tots aquests fets no tindrien cap rellevància penal si el senyor Betancor s’hagués abstingut d’intervenir en nombroses resolucions o acords dictats a conseqüència dels escrits presentats a la JEC pel partit Ciutadans i, fins i tot, en assumptes que afectaven directament aquesta formació política.
En la querella, que acompanya aquesta nota de premsa, s’esmenten 6 procediments de la JEC en què el senyor Betancor va participar activament i que provenien d’actuacions de Ciutadans:
- Requeriment al President Torra per a la retirada de llaços grocs i pancartes del Palau i dels edificis públics de la Generalitat.
- Exclusió del President Carles Puigdemont, Clara Ponsatí i Toni Comín de la candidatura Lliures per Catalunya a les eleccions europees d’abril de 2019.
- Sanció a TV3 i Catalunya Ràdio per la cobertura de la manifestació del 16 de març de 2019 a Madrid.
- Sanció a TV3 per l’emissió del documental ‘Un procés dins el procés’ de l’espai Sense Ficció.
- Prohibició de participació al debat electoral de TV3 de Toni Comín i el vice-president Oriol Junqueras.
- Sanció a la Conselleria d’Acció Exterior per exhibir llaços grocs a la seu del departament.
La defensa de Torra exposa com aquestes resolucions de la JEC servien automàticament a Ciutadans per a la seva propaganda partidista, exposant-les com a trofeus aconseguits per l’acció de denúncia de la formació política.
A més, la querella presentada explica com el senyor Betancor, lluny de mostrar una actitud pública de neutralitat jurídica i partidista, es ventava del seu interès personal en totes aquestes decisions, com ho demostra un article publicat al diari Expansión titulat ‘Adiós, Torra’, i publicitat per Betancor a Twitter, sobre la pèrdua de condició de diputat del president de la Generalitat, on ell mateix destaca que era la culminació d’un procés iniciat amb una denúncia de Ciutadans. L’article detalla tota l’estratègia traçada per apartar Quim Torra i Pla de la Presidència de la Generalitat de Catalunya.
És per tots aquests fets amb tota l’argumentació jurídica que es pot comprovar a la querella que el 131è president de la Generalitat de Catalunya, Quim Torra i Pla, ha volgut denunciar els fets que l’han afectat a ell, a altres dirigents polítics i a institucions com TV3 i Catalunya Ràdio o algun departament del Govern.
Girona, 12 de febrer de 2021