La vigència de Joan Fuster a la revista l’Espill

El número 67 de la revista L’Espill, fundada l’any 1979 per Joan Fuster, i que publica actualment la Universitat de València, ha publicat un especial dedicat precisament a Joan Fuster, amb motiu de la celebració de l’Any Fuster, que commemora el centenari del naixement de l’intel·lectual de Sueca.

En aquest número especial, que recull diverses opinions que parlen de la vigència de Joan Fuster i que es pot adquirir mitjançant aquest enllaç, s’hi inclou l'article Ara toca rellegir Fuster! del president Quim Torra, que transcrivim a continuació.

Ara toca rellegir Fuster!

Tots els països tenen figures que en moments determinats qüestionen la mateixa existència de la nació. La qüestionen i l’asseguren. Es tracta d’agitadors intel·lectuals que tenen l’habilitat de presentar una mirada nova des d’un angle que no era l’habitual fins a la seva arribada. De ben segur, n’hi ha molts que ho intenten sense massa èxit. Però molt de tant en tant, n’hi ha algun que, per la seva habilitat expressiva o comunicativa, ho aconsegueix i sacseja de manera absoluta el panorama intel·lectual de tot un país. Joan Fuster fou un d’aquests. En un país (ací em refereixo a la nació completa) estabornit pel fort cop del franquisme, amb una diàspora intel·lectual convulsa, Fuster apareix com un despertador de consciències que, atrevit i savi a la vegada, aconsegueix remoure algunes convencions que s’havien instal·lat per raons de pura inèrcia.

De Fuster, en el terreny polític, reivindiquem les aportacions en la identificació de l’àmbit nacional, les qüestions de denominacions del país i de la llengua, però també cal reivindicar-ne les reivindicacions d’higiene democràtica i de vertebració cultural. A mi són aquests els aspectes que més m’atreuen de Fuster. Perquè la seva dimensió d’intel·lectual totterreny és allò que el fa pràcticament imbatible. Sense tota la seva obra de crítica cultural, de projecció històrica, d’anàlisi sociològica i sense el tremp del seu estil pugilístic en els registres de l’opinió, l’assaig i l’articulisme, sense tot això, no hi hauria una figura de referència anomenada Joan Fuster i considerada, per mi també, com un dels principals intel·lectuals del segle XX del nostre país. Potser sembla un tòpic, però si Joan Fuster hagués nascut i actuat a França, Anglaterra o Alemanya, i no als Països Catalans ocupats per Espanya, avui seria una figura del nivell dels grans intel·lectuals europeus del segle passat. No en tingueu cap dubte.

Fuster s’ha de reivindicar aprofitant el centenari del seu naixement i en qualsevol ocasió que es presenti. I tant! Però, per damunt de tot, s’ha de llegir o rellegir, que, com deia ell mateix, és l’única manera seriosa de llegir. Qui ho faci, hi trobarà un suport impagable per entendre el nostre món d’avui i, també, un exemple d’estil directe i clar que seria bo de recuperar per als nostres dies. Així doncs, ara toca rellegir Fuster!

Quim Torra i Pla

131è President de la Generalitat de Catalunya