El govern espanyol demana a l’Audiència Nacional espanyola que no s’admeti el recurs del president Quim Torra i Josep Costa al·legant que no els ha espiat

El 131è president de la Generalitat de Catalunya, Quim Torra, i l’ex-vicepresident del Parlament de Catalunya, Josep Costa, presenten un text d’al·legacions a l’Audiència Nacional espanyola contra la petició d’inadmissió del seu recurs per part del govern espanyol, que justifica la seva petició dient que el govern no ha espiat els dos demandants. A la vegada, la fiscalia de l’Audiència espanyola considera que els potencials delictes denunciats pel president Quim Torra i Josep Costa han de tenir consideració penal i demana que no siguin admesos per la via del contenciós-administratiu.

 

Contra aquestes peticions, els dos demandants exposen en les seves al·legacions que el recurs contenciós-administratiu s’ha dirigit contra el president del govern espanyol i contra el govern mateix a la vegada. I que la sala de l’Audiència Nacional ha demanat tan sols a Ministeri de Defensa que respongués de les acusacions sense tenir la potestat de reconduir una acusació com la que es va interposar.

 

Per altra banda, recorda a la sala de l’Audiència que s’ha denunciat ‘l’accés il·lícit a dades personals, informació o comunicacions privades dels recurrents mitjançant els seus dispositius mòbils o indirectament, mitjançant l’accés als dispositius de persones vinculades a ells, per part del president del govern, el govern d’Espanya i l’Administració General de l’estat’. En aquest sentit, Quim Torra i Josep Costa consideren que és greu que el CNI afirmi mitjançant un certificat de resposta a petició de l’Audiència per aquesta causa que no s’ha fet cap d’aquestes accions denunciades quan són de coneixement públic i han estat reconegudes i justificades en seu parlamentària per diversos representants del govern espanyol, inclòs el mateix president Pedro Sánchez. En el text d’al·legació, Torra i Costa recorden que el Govern espanyol va reconèixer haver espiat una llista de 18 persones, la majoria de les quals tenien una comunicació estable i freqüent amb ells i, per tant, no es pot negar que s’ha obtingut i processat informació sobre ells i comunicacions fetes també per ells.

 

El president Quim Torra i Josep Costa, en les seves al·legacions, expliquen que no hi ha cap dubte sobre l’existència d’actuacions susceptibles de revisió judicial i que no està acreditat que totes siguin de caràcter penal exclusivament. Que una actuació pugui ser constitutiva de delicte penal no exclou el dret del denunciant d’acudir a la via civil del contenciós administratiu, com queda clar en l’article 109.2 del Codi Penal. Per això, consideren que la sala del contenciós-administratiu de l’Audiència Nacional espanyola ha de refusar la petició d’inadmissió del recurs que fan la fiscalia i l’advocacia de l’estat.

 

A més, després que el Ministeri de Defensa hagi respost a la petició de l’Audiència Nacional demanant els expedients sobre Quim Torra i Josep Costa dient que no existeixen, els recurrents al·leguen que és impossible que el Govern espanyol no tingui cap expedient sobre ells quan, com a mínim, hi hauria d’haver els expedients dels requeriments d’informació que ells mateixos van presentar al Govern espanyol demanant tota la informació recollida arran de l’espionatge. El sol fet d’haver presentat aquells requeriments ja hauria d’haver propiciat l’obertura d’un expedient en l’administració de l’estat.

 

Amb tot, el president Quim Torra i Josep Costa recorden que la seva demanda és per protegir els seus drets davant l’evident vulneració del Reglament europeu (2016/679) sobre les dades personals protegides dels recurrents, més enllà que aquestes dades s’hagin obtingut de manera directa o indirecta, legal o il·legal.

 

Per tot això, Quim Torra i Josep Costa consideren que la inadmissió del recurs presentat significaria una flagrant denegació de justícia, o el què és el mateix, una vulneració del dret de tutela judicial efectiva.