"En plena regressió democràtica a Espanya, la República Catalana és l'únic camí per recuperar els nostres drets civils"
El president de la Generalitat, Quim Torra, ha assegurat avui des de la Universitat d’Stanford (San Francisco) que “en plena regressió democràtica a Espanya, la lluita per la República Catalana és l’únic camí per recuperar els nostres drets civils i la nostra democràcia”. El cap de l’Executiu ha pronunciat, al Centre d’Humanitats d’Stanford, la conferència “Drets civils i autodeterminació, una perspectiva catalana”, convidat pel director-fundador del The Martin Luther King Jr. Research and Education Institute, el professor Clayborne Carson. “L'exercici del nostre dret d'autodeterminació i la defensa dels drets civils és precisament el nostre camí”, ha insistit. I ha avisat: “els drets humans no són negociables, no es poden suspendre els drets que ajuden a avançar les nostres societats”.
Quim Torra ha instat la comunitat internacional a “comprometre’s a una mediació que permeti al poble català exercir efectivament el nostre dret d’autodeterminació”, i a “actuar amb urgència abans que sigui massa tard”. En aquesta mateixa línia, el president ha assegurat que “només el poder de la pressió internacional obligarà l’estat espanyol a seure i negociar”, i que l’opinió pública internacional “serà crucial en els propers mesos”.
El cap del Govern ha fet notar que, ara “més que mai, l’ascens de partits de dretes anticatalans a Espanya és un senyal clar que només una mediació internacional convencerà l’establishment espanyol que la solució política per a Catalunya ha de basar-se en la voluntat democràtica de la seva gent”. Així mateix, ha advertit que “en temps de creixent autoritarisme, defensar el dret a l’autodeterminació de Catalunya és en l’interès geopolític propi dels Estats Units i d’Occident”.
El president ha remarcat també que, “aquí, als Estats Units, on valoreu la llibertat i la dignitat dels pobles, vull proclamar amb tota la meva esperança i convicció que arribarà el dia en què Catalunya aconseguirà la condició d’estat”. I ha afegit que aquest “no serà el final dels nostres esforços, sinó un nou inici”, perquè “tindrem el repte més gran de tots: construir un nou estat basat en els principis de la llibertat, la justícia, la cohesió social, l’obertura, l’autodeterminació i la no-violència”. “Aquest és el nostre camí, el camí català”, ha conclòs.
Durant la seva intervenció el cap del Govern ha recordat que, com va dir Martin Luther King, “no són temps per a l’apatia o la complaença”, sinó per “l’acció vigorosa i positiva”. I ha posat en relleu “la gravetat de la situació catalana, amb un judici polític que començarà aviat contra els representants legítims del poble català, i on tots els seus drets civils han estat violats”.
Per tot això, Quim Torra s’ha mostrat “plenament convençut” que el poble català “no acceptarà penes de presó per als nostres líders socials i polítics”, perquè “la no cooperació amb la injustícia és una obligació moral”. I ha afegit: “el poble català ha de decidir què fer: dignitat o indignitat, i reaccionar en conseqüència”.
El president ha insistit que, com a catalans, “som fidels a les idees americanes i occidentals de llibertat, obertura social i econòmica, i defensa no violenta dels drets civils”, idees totes elles, ha dit però, que “seran jutjades durant el procés pel referèndum català”. Per tot això, ha assegurat que “el món occidental no pot permetre la supressió per força d’un moviment democràtic com el nostre”, ja que “la tolerància dels mètodes autoritaris només reforça els estats autoritaris”.
Prèviament a la conferència, el president i el professor Clayborne Carson han fet una classe conjunta amb alumnes d’Stanford. El professor Carson dirigeix el King Papers Project des de 1985. Es tracta d’un encàrrec de la vídua de Martin Luther King, Coretta Scott King, per publicar, en 14 volums, els papers de l’activista (The Papers of Martin Luther King, Jr.), una col·lecció que inclou la correspondència, els discursos, els sermons, les publicacions i els manuscrits mai publicats més destacats de l’activista.