Si algú representa per a mi el que podríem anomenar la “virtut republicana”, és l’historiador, periodista i polític Antoni Rovira i Virgili. Un intel·lectual que va concebre qualsevol de les seves accions com a mitjà de combat polític, com a eina útil per al redreçament nacional.

El Teatre de la natura i la seva crònica de l’èxode, Els darrers dies de la Catalunya republicana, són dos llibres que m’han acompanyat sempre. El trobo un home excepcional: el màxim exponent de la civilitat republicana. Un home virtuós, valor escàs en els temps corrents, i exemple de ciutadà. Em fa la impressió d’un ésser d’una integritat que fa por. Un gegant. Per això el llegim poc, perquè ens interpel·la. Per això ens fa angúnia conèixer-lo millor, perquè fa mal. (podeu acabar de llegir l'article sencer en aquest enllaç)

(Article publicat a la secció 'Memòria d'un instant' a El Punt Avui el diumenge 16 de juny de 2025)