Stefan Zweig, el gran escriptor de l’Europa d’entreguerres, l’inoblidable autor de Moments estel·lars de la humanitat i El món d’ahir (Memòries), té una obra menys coneguda que les seves novel·les i les biografies de Fouché i de Maria Antonieta.

Just després del seu Erasme, en què escriu coses com “persevereu en els vostres ideals, seguiu escrivint, perquè la tirania ideològica uniformitzadora no us podrà fer callar”, l’any 36, exiliat ja a Londres per l’arribada dels nazisme a Àustria, Zweig publica un exercici bellíssim de tolerància i de defensa del dret a la llibertat de consciència: Castellio contra Calví, feliçment traduït a les nostres lletres per La Segona Perifèria. (podeu acabar de llegir l'article sencer en aquest enllaç)

(Article publicat a la secció 'Memòria d'un instant' a El Punt Avui el diumenge 25 de maig de 2025)