Rut Carandell: "Canviaria l'actitud de submissió lingüística dels catalanoparlants per la del prestigi de la llengua i el seu ús desacomplexat"
L'estat de la llengua catalana preocupa per la davallada de l'ús social i pels entrebancs que posen l'estat espanyol i el francès al seu desenvolupament normal. Les sentències contra el català a l'escola són a l'ordre del dia i les dades oficials d'ús en molts àmbits són decebedores. Per això, entitats com la Plataforma per la Llengua actuen de manera organitzada i planificada per revertir aquesta situació. Després de les entrevistes publicades aquest mes de juliol —que hem volgut dedicar a reflexionar sobre la llengua catalana— amb Jordi Martí Monllau, la setmana passada, amb Júlia Ojeda i Caba, en fa dues, i amb Gerard Furest i Dalmau, a principi de mes, avui parlem amb l'advocada i directora de la Plataforma per la Llengua, Rut Carandell, que ens respon les següents qüestions:
Fa quaranta anys, el català havia resistit contra una voluntat de genocidi lingüístic del règim franquista amb l'esperança que les noves institucions d'autogovern farien la feina de la normalització. Va ser un error pensar que ja estàvem en bones mans?
Va ser un error pensar que n'hi hauria prou només amb la democràcia, sense voluntat política ni polítiques públiques de debò per fomentar l'ús de la llengua. El coneixement de la llengua catalana després d'aquests quaranta anys no és imprescindible per a viure i treballar a cap lloc dels Països Catalans. A més, el primer marc normatiu de protecció del català que es va impulsar, a mesura que han passat els anys, ha estat constantment erosionat i retallat per l'Estat espanyol fent una interpretació restrictiva de la Constitució espanyola.
L'existència de la llengua depèn dels parlants? De les institucions? En quina mesura fallen uns i altres, tenint en compte que les dades no són bones?
Fallen les institucions quan el que falta és el coneixement perquè això vol dir que no hi ha prou recursos ni prou voluntat política per assegurar-lo. Fallen els parlants que coneixen la llengua quan decideixen no fer-la servir, sovint perquè s'han cregut el marc mental supremacista de l'espanyol.
Hi ha allò que se'n diuen 'brots verds' per la llengua? Hi ha algun àmbit on avanci l'ús del català? Per què? Quin és el secret?
Sí. Les plataformes audiovisuals aquest darrer any, gràcies a la pressió de la societat civil, han començat a incorporar pel·lícules i sèries en llengua catalana. En etiquetatge, el sector tèxtil ha passat a etiquetar majoritàriament en català, gràcies a una de les campanyes de Plataforma per la llengua.
El secret és la pressió que fa la gent, els consumidors. Som un mercat. Si es fa pressió, s'aconsegueix que els productes i serveis s'ofereixin en la nostra llengua. Per exemple, TikTok (plataforma preferida pel jovent) i Google Maps (també en l'elocució oral) ara disposen d'opcions en català. Cal tenir en compte que la llengua catalana és la que disposa de més talls de veu en el projecte Common Voice, cosa molt important perquè servirà per a programaris que empren reconeixement de la parla (robots domèstics, assistents de veu...). També la Viquipèdia en català ha esdevingut la desena llengua del món pel que fa als 10.000 articles essencials i som per davant de l'àrab, portuguès, coreà i hebreu. De fet, segons el Ministeri de Cultura francès, la llengua catalana és la dotzena llengua més influent del món, tot i que aquest mateix baròmetre evidencia que, en l'àmbit polític i social, és molt més avall.
És molt difícil pretendre que la majoria de la població visqui amb consciència de llengua. És a dir, que faci servir el català per militància. Això pot ser obra d'uns quants (no pocs). L'ús depèn més de la necessitat, en molts casos. És aquí on cal fer més esforç? Que el català sigui imprescindible per viure als Països Catalans?
És evident que, per garantir la supervivència de la llengua catalana, el que cal és que sigui imprescindible conèixer-la per ser un ciutadà amb tots els drets, però no només a l'Estat on vius, sinó també a la Unió Europea, on ha de ser reconeguda la seva oficialitat. Ara mateix, els parlants de català són tractats com a ciutadans de segona i no poden viure plenament en la seva llengua.
En l'esclat i evolució del procés d'independència —ara en hores baixes—, es va apartar el debat de la llengua per no entorpir el creixement de la majoria independentista. Ha estat un error? S'ha transmès el missatge que la llengua no és important?
S'han comès molts errors els últims anys i el primer i més important és deslligar l'alliberament nacional i els nostres drets ciutadans de la concepció del català com a element vertebrador de la comunitat nacional.
Quin és l'estat d'activació (de militància) lingüística dels ciutadans? Heu detectat si ha incrementat l'interès i la sensibilitat o, al contrari, ha disminuït? Què ho pot haver provocat?
Nosaltres, Plataforma per la Llengua, hem detectat molta més sensibilització en els drets i en les seves vulneracions, ja que hem més que quintuplicat les queixes que rebem anualment en la demanda d'assessorament i suport en la defensa dels seus drets ciutadans. A més, Plataforma per la Llengua ha esdevingut la primera associació europea en defensa d'una llengua minoritzada perquè aquí la gent està molt sensibilitzada.
La Plataforma té implantació als Països Catalans. Les eleccions municipals i autonòmiques a País Valencià i les Illes ha deixat un mapa devastador per la protecció institucional de la llengua. Què caldrà fer ara? Com caldrà actuar en aquests llocs?
Nosaltres continuarem actuant com sempre, però ara més que mai amb el convenciment que som encara més necessaris. Cal continuar defensant l'exercici dels drets lingüístics en tots els àmbits i denunciar els casos de discriminació i els atacs contra la llengua (com, per exemple, estem fent a Borriana) i presentar recursos davant dels tribunals contra totes les normatives contràries a la llengua amb la mirada posada als tribunals europeus per aconseguir un marc legal favorable. A més, treballem al carrer en l'àmbit de la dinamització lingüística promovent l'ús de la llengua entre els sectors de població que menys la fan servir, com ara els joves o els grups de gent que tenen més dificultats per aprendre-la, per exemple, a Alacant o al barri de la Mina.
La independència és la solució per la normalització del català o, veient els discursos lingüístics dels partits independentistes creieu que tot seguiria més o menys igual? Hi ha centenars de mesures legislatives espanyoles que discriminen el català de manera clara...
Evidentment, tenir un Estat ofereix molts avantatges. En primer lloc, no hi hauria totes les mesures legislatives espanyoles que prohibeixen directament la nostra llengua o en limiten l'ús. A més, només cal veure la protecció i promoció de la llengua que duen a terme estats de comunitats lingüístiques molt més reduïdes, com ara Finlàndia, i l'efecte beneficiós per a la llengua que té disposar d'un estat (per exemple, la majoria de les plataformes audiovisuals disposen d'opcions en finès).
Si poguéssiu triar, si tinguéssiu aquest poder, quines tres coses canviaries (lleis, criteris polítics-administratius, mitjans de comunicació, iniciatives socials-cíviques...) per revertir la tendència de l'ús del català?
Voldria un Estat a favor de la llengua que dictés lleis que la protegissin i la fessin imprescindible per a tots els àmbits, i també canviaria l'actitud de submissió lingüística dels catalanoparlants per la del prestigi de la llengua i el seu ús desacomplexat.
Llegiu a continuació les altres entrevistes sobre llengua publicades aquest mes de juliol de 2023:
Júlia Ojeda: "El discurs sobre la llengua durant molts anys ha estat la ficció de la normalitat"
Gerard Furest: 'La llengua es pot salvar, però en cap cas amb la mentalitat actual'