Eduard Casas: 'Quin paper hi juga el poeta i la poesia en la cohesió social?'
Un poeta contemporani, referent inequívoc de l’expressió poètica moderna, establia una convergència entre el poeta actual i el profeta de l’antigor. L’antic profeta entenia que el seu missatge s’havia de cenyir a allò que ell copsava, i ho expressava i remarcava, per tal que no passés desapercebut. No hi havia cap missatge en la intranscendència o en l’ocultació de la realitat, per bé que li fos feixuga i desagradable. Per això, per a ser profeta, calia ser valent i sincer i saber plantar-te davant del món i anomenar les coses pel seu nom, encara que tot sovint, com sabem, acabés colgat de rocs després de ser lapidat pel braç irritat del rei.
La poesia és un punt de trobada de cohesió, precisament per la càrrega descriptiva i emocional que és capaç de crear i de transmetre, i amb tot, la revelació, el convenciment. El poeta, que és mirada abans que paraula, reflexiona i sent en primera persona la necessitat de comunicar allò que experimenta i que entén que cal ser reconegut, llavors ho trasllada al seu voltant, amb la força de les imatges potents que la paraula li confereix.
Aquest és doncs, el punt d’inflexió del col·lectiu Poetes i Músics per la República.
Com a poetes, músics i creadors d'art, tenim la necessitat i fins el deure, de denunciar una realitat que ens parla a diari colpidorament, de com són de menystinguts els nostres drets individuals i col·lectius, com degraden la nostra llengua i oculten i deformen la nostra cultura i costums i com empresonen la dissidència i la llibertat d'expressió, més elemental i, per tant, ens unim i cohesionem per denunciar la persecució i la injustícia que aquesta actitud ancestral del poder establert, puneix i anorrea tot una societat que a poc a poc va perdent la consciència de cap a on la van conduint.
És per això que ens refermem en protegir acuradament la llengua, que és el principal nexe cohesionador de la nostra societat i cultura i en fer costat als nostres conciutadans, en la determinació de mantenir-nos fidels al mandat democràtic triat pel nostre poble, doncs és també la poesia un braç de força indestriable, legítim i decisiu, on rau el convenciment del sentir i de la reflexió que sempre mena a la llibertat i la saviesa.
Eduard Casas i Gassó (Sant Gervasi de Cassoles, 1947). És escriptor i poeta de vocació i ha escrit els llibres Vol en cercles (Llibres del Segle, 2019) i Cap al tard (Pagès editors, 2022). És impulsor del col·lectiu de Poetes i músics per la República. @educasso