August Andreu Atrian: 'Què en sabem de Francesc Boix i la seva declaració als Judicis de Nuremberg de fa 80 anys?'
Francesc Boix i Campo (Poble-sec, Barcelona 1920 - París 1951), conegut com el “fotògraf de Mauthausen”, va ser l’inspirador i el centre d’una de les proeses més rellevants de la resistència antifeixista.
Francesc Boix, militant comunista de les JSU, als 17 anys va anar voluntari a la Guerra Civil Espanyola al front del Segre el febrer de 1938 i s’incorporà com a fotògraf a la 30a Divisió de l’Exèrcit republicà. Acabada la Guerra, es va exiliar a França passant per diferents camps de refugiats republicans.
A principis de la Segona Guerra Mundial l’exèrcit alemany envaeix territori francès i Boix, aleshores inscrit a la 28a Companyia de Treballadors estrangers, és capturat pels alemanys a la zona dels Vosges el juny de 1940. Després és deportat a Mauthausen el 27 de gener de 1941 i, uns mesos més tard, és destinat com a fotògraf al Servei d’Identificació del Camp.
A conseqüència de la derrota alemanya a la ciutat soviètica de Stalingrad, Berlin emet l’ordre de destruir aquella documentació que els pogués perjudicar en un futur. Boix i els seus companys aconsegueixen salvar i amagar un conjunt de negatius i còpies fotogràfiques. Els presos menors d’edat del “Kommando Poschacher”, que sortien diàriament del Camp per a treballar en una pedrera d’una empresa amb el mateix nom, van ser els encarregats de treure aquestes fotografies i entregar-les a Anna Pointner, una dona austríaca, que les va amargar al mur del jardí de casa seva.
Mauthausen va ser alliberat per les tropes nord-americanes el 5 de maig de 1945, esdeveniment que Boix va documentar aquell dia i els altres que el van precedir fent fotos amb una càmera Leica. Uns dies després, va passar a recollir les fotografies que havien guardat la senyora Pointner i les seves filles.
L’acció d’amagar i treure fotografies del Camp és un fet coral fruit de l’esforç col·lectiu dels presoners i, la gesta que va permetre documentar les atrocitats comeses pels nazis i les visites dels alts comandaments del Reich a Mauthausen.
Les quatre potències aliades vencedores més fortes -els Estats Units d'Amèrica, el Regne Unit, França i la Unió Soviètica- es van reunir per acordar l’estatut del recentment creat Tribunal Militar Internacional a Londres el 8 d’agost de 1945. Sota la seva jurisdicció es van executar els judicis contra una vintena de dirigents nazis d’alt rang acusats de crims contra la pau, crims de guerra i crims contra la humanitat. Judicis que es van dur a terme al Palau de Justícia de Nuremberg del 20 de novembre de 1945 a l’1 d’octubre de 1946.
Boix va publicar a la revista francesa Regards algunes de les fotografies de l’horror nazi viscut a Mauthausen el juliol de 1945. Arran d’aquest fet i sota l’aixopluc del govern francès, avui podem commemorar el 80è aniversari de la participació de Francesc Boix als Judicis de Nuremberg els dies 28 i 29 de gener de 1946. El seu testimoni recolzat amb les proves fotogràfiques van condemnar a Ernst Kaltenbrunner, director de l’Oficina Central de Seguretat del Reich i, Albert Speer, arquitecte i ministre d’Armament i Guerra del Reich. Ambdós negaven saber res de l’existència del camp de Mauthausen.
Boix no va fotografiar l'infern (les fotografies les feien els oficials nazis de les SS), però és l'home que va posar en risc la seva vida i la dels seus companys per assegurar-se que tothom sabés que l’infern va existir.
Abans dels Judicis de Nuremberg el dret internacional només tractava les relacions entre els estats. És a partir d’aquest moment que s’estableix que l'individu té deures internacionals que transcendeixen les lleis nacionals dels països. Tot seguit es crearen organismes i lleis internacionals com la proclamació de la Declaració Universal dels Drets Humans (1948), les Convencions de Ginebra (1949) o, uns anys més tard, el Tribunal Penal Internacional (1998).
Malgrat que existeix un abans i un després dels Judicis de Nuremberg, des de la segona meitat del segle XX fins a l’actualitat, són molts els estats i els individus que no han respectat les lleis i els acords internacionals en aquesta matèria. Per tant, és deure de tots vetllar per al seu compliment.
August Andreu Atrian (Montpeller, 1941), president de l’Associació Francesc Boix – Memòria Històrica. https://x.com/AssociacioBoix