Davant la progressiva minorització que està patint la nostra llengua, cal reivindicar l’escola catalana com a motor per promoure l’ús del català entre les noves generacions. Malauradament, la nostra escola s’ha limitat a l’ensenyament formal de la llengua, descuidant-ne l’ús real que en fan els alumnes. La realitat és que famílies i docents, cada cop més, som testimonis de la progressiva reculada del català com a llengua viva entre l’alumnat, i de com actualment als centres ja es socialitza molt majoritàriament en castellà. Tant és així, que els alumnes catalanoparlants s’acaben relacionant molt sovint en castellà, i els no catalanoparlants acaben tenint serioses dificultats per expressar-se bé en la nostra llengua, ja que mai no la practiquen oralment.  

Durant dècades, els successius governs de la Generalitat han lloat, per una banda, les bondats de la immersió lingüística, mentre que per l’altra no han pres cap mesura per assegurar que s’implementés una immersió real, deixant en paper mullat el que proclamaven solemnement. D’altra banda, les agressions judicials contra el català a l’escola i el gran augment demogràfic al Principat, amb l’arribada de molta població no catalanoparlant, han suposat una prova d'estrès considerable pel manteniment de la llengua com a nucli viu de l’ensenyament. 

Avui sabem que el sistema que ha estat vigent tots aquests anys a Catalunya no és un sistema d’immersió, sinó que en tot cas ha estat de conjunció. És a dir, una escola que no ha separat els alumnes per raó de llengua amb l’objectiu de cohesionar-los lingüísticament. Una cohesió que teòricament havia d’haver estat en català, mentre a la pràctica, per la composició demolingüística de les aules i per la manca de metodologia immersiva, la llengua de cohesió ha acabat sent el castellà, sovint també entre catalanoparlants. És a dir, el que tenim avui és un sistema educatiu de consens a la baixa, temorós i poruc, que manté el català a nivell formal, però que no fa immersió per evitar un possible conflicte lingüístic. Un sistema que amb el pretext de crear cohesió, dispersa els alumnes catalanoparlants en aules on acaben sent minoria, i en què per manca de metodologia immersiva el castellà s’ha convertit en la llengua dominant -i sovint exclusiva- de relació horitzontal.

Així, doncs, què hi podem fer les famílies per canviar aquesta situació? Amb aquest punt de partida va néixer la Xarxa de Famílies pel català (Xafa.cat). L’any 2022 es va crear un nucli inicial de mares i pares d’arreu del país, que havíem compartit la preocupació per la situació dels nostres fills a l’escola. Actualment, treballem organitzats en xarxa a nivell nacional, assessorant i donant suport a les AFA i a famílies individuals. A Sabadell ja hi hem creat el primer nucli local. I tenim diverses línies de treball en marxa: 

1. Fomentem la creació de comissions de llengua a les Afas, per implementar iniciatives a favor del català, vetllar pel compliment del règim lingüístic als centres i col·laborar amb les direccions per aplicar propostes immersives. 
2. Hem engegat una campanya per instar els centres, mitjançant un acord de claustre, a aplicar la immersió lingüística de manera efectiva, incidint de forma directa i intencional en els usos lingüístics dels alumnes.
3. Col·laborem amb l’entitat Mantinc el català a l’hora de promoure el Repte Casteller, un projecte per activar la immersió lingüística a les escoles. 
4. Estem impulsant espais lingüístics segurs per a nens i adolescents (EspaiCat), on la llengua de relació sigui el català, i a on, més enllà dels orígens, o les llengües maternes dels infants, tinguin el català com a llengua de cohesió i relació. 
5. En resposta a les agressions judicials per part del TSJC i en previsió d’un nou atac per part del TC espanyol, proposem la creació d’una plataforma civil que impulsi una xarxa de centres plenament immersius.

La Xarxa de famílies pel català fa una crida a totes aquelles famílies que veuen amb preocupació el retrocés del català a les aules i, sobretot, als patis i espais de socialització dels infants i adolescents, per tal que es mobilitzin i actuïn. Si les institucions no gosen defensar adequadament el català, i si les grans entitats per la llengua tampoc no s’atreveixen a sortir d’aquest consens defensiu que no permet avançar, que es posin en contacte amb nosaltres i els assessorarem per posar-nos a treballar.

David Palou Marques (Tossa de Mar, 1977). Voluntari lingüístic i membre de la Xarxa de Famílies pel català. @FamiliesxCatala