Sí, efectivament, una nació sense memòria és una nació sense futur.

Han passat 50 anys de la desaparició física del dictador i en aquests anys hem viscut un cop d'estat militar (1981) uns quants referèndums (sobre la futura constitució, sobre si entràvem o no a la NATO-OTAN, sobre els Estatuts d'autonomia...), però no hem viscut cap referèndum sobre si volíem o no la restauració de la monarquia borbònica, sobre com recuperar la sobirania de la nostra llengua, sobre com deixar enrere la multisecular espoliació econòmica, el tracte colonial, la subordinació social i política a un Estat espanyol que conservava i conserva bona part de l'estructura i la mentalitat de la dictadura franquista a base d'una sola llengua supremacista, un sol pensament polític unitari espanyol, una església catòlica sòlidament preconciliar, uns sindicats domesticats i dependents...

Tot això va ser el fruit dels coneguts Pactes de la Moncloa, és a dir una sortida continuista i pactada amb el franquisme i un rebuig contundent del que podia haver estat una ruptura clara amb el règim dictatorial i l'establiment d'una república democràtica respectuosa amb les nacions diverses de l'estat. Tot això va ser amanit amb una repressió continuada amb penes de mort, persecució, tortures i empresonaments. La dictadura va començar amb una guerra contra el poble i milers de morts, refugiats i empresonats i desapareguts i va acabar amb 5 execucions polítiques: és a dir morts al començament i morts al final i, per tant, cal comptar amb el regnat de la por com a element que ha conformat l'esdevenir de molta gent; i cal donar l'alt valor que tenen els moviments i els anhels de llibertat que no han estat domesticats com la consulta del 2014 i el referèndum del 2017 i totes les mobilitzacions que els van precedir i seguir. La lluita continuada per la independència de la nostra nació és la prova més clara que la dictadura no se'n va sortir de perseguir i sufocar els anhels de llibertat anhels que, com una llavor indestructible, acaben expressant-se amb força.

Aquesta trajectòria popular cal que sigui coneguda i compresa pels més joves perquè la memòria és la base del futur. Ara, els que no han viscut sota una dictadura com la de Franco o com la dels nostres germans portuguesos són objecte d'una manipulació que busca sobretot la desmemòria d'aquest terrible passat. 

Cada dia surten enquestes - que jo considero molt poc fiables- insistint i radiografiant un jovent de la nació catalana amic del totalitarisme; considero que la majoria d'aquestes enquestes van en la direcció buscada de la desmemòria i que només una formació sòlida del jovent dirigida al coneixement i comprensió del passat pot donar-nos el futur insinuat aquell Primer d'Octubre del 2017.

 Blanca Serra i Puig (Barcelona, 1943). Lingüista i llicenciada en llengües classiques. Militant independentista.