Els Països Catalans són el conjunt de terres, de territoris on s’ha configurat i assentat el nostre hàbitat cultural, allà on ens hem desenvolupat com a nació i com a societat. L’abast de la catalanitat, però, ha quedat esquarterat en divisions estatals i administratives que ens desdibuixen la identitat i ens retallen la dimensió. En bona part, la capacitat de pervivència, més encara, de rellançament com a poble, passa pel retrobament amb tot l’àmbit geogràfic: que el sapiguem omplir de contingut, de teixit, de relacions, de coneixement i d’orgull de pertinença. L’alternativa es quedar reduïts a un exotisme cultural fragmentat i irrellevant.

El mapa de cims fixa l’atenció en el substrat físic, concentrant-se en les muntanyes. Allò que és immanent, i que s’empelta amb el solatge cultural que aporten els orònims. L’abast de la catalanitat gravat a la litologia. Preservar els noms de lloc originals, heus aquí una motivació suficient per ella mateixa. Tota la imaginació descriptiva del parlar modelat pel pas de les centúries incrustada en les elevacions del terreny.

Els cims com a prominències del relleu, referencien la geografia, determinen i donen caràcter al territori, esdevenint majorment indrets emblemàtics: ja sigui com a miradors, com espais d’inspiració, de culte religiós, de reptes excursionistes o d’esbarjo sense més pretensions. Quin pretext més suggeridor per descobrir i per trepitjar la nació sencera, per exercir la catalanitat, que conèixer i trescar pels seus cims? El mapa editat el desembre de 2025 gràcies a la Fundació Reeixida en recull més de 700, jerarquitzats en tres categories -per mida de lletra i per facilitar-ne la lectura- atenent a factors com l’alçada, la prominència o la popularitat. En cap cas és un inventari, car el nostre territori es caracteritza per una orografia accidentada -amb milers de cims- que dona pas a planes interposades. Aquesta característica és vàlida tant pels territoris continentals com els insulars.

Al mapa que us presentem, hi advertireu una rosa dels vents a mode de brúixola al seu bell mig, un homenatge al pioner mapa de Joan Ballester, i on en destaquen els quatre punts cardinals. En el nostre imaginari col·lectiu els rebategem toponímicament amb la popular dita “De Salses a Guardamar i de Fraga a l’Alguer”, si ens permeteu, en l’àmbit sectorial que ens ocupa, els punts cardinals esdevindran “Del Montolier de Perellós al Montcaio i de la Punta del Sabre al Mont d’Olla”.

Tot mapa de qualsevulla temàtica que s’editi amb el marc territorial dels Països Catalans és una valuosa aportació en aquesta direcció d’autocentrament, d’autoconeixement i de composició mental de la identitat completa. Un antídot, potser no prou suficient, però si necessari, per capgirar la visió provinciana -empobridora i capcota per definició- que encotilla i empetiteix anhels de futur. Tant de bo aquesta cartografia i les que vinguin, empenyin a una nova etapa de la catalanitat menys acomplexada, més convençuda de la seva realitat, més vertebrada, més agermanada i conscient dels seus confins territorials.

El mapa inclou alguns territoris adjacents no pròpiament catalans, però que per raó de tradició històrica, oportunitat i context s’afegeixen amb la corresponent diferenciació segons domini lingüístic.

 Jordi Ortiz i Xandri (Vic, 1972) i Santi Pocino i Serra (Barcelona,1972). Llicenciats en geografia i autors del mapa de cims dels Països Catalans.