També han respost...
-
Núria Figueras: Per què diem que l’aventura de llegir comença a El Tatano?
-
Lluís Puig: Com podem col·laborar en la commemoració del centenari dels Fets de Prats de Molló?
-
Glòria Ferrer: Per què cal reconèixer els herois del Front Nacional de Catalunya?
-
Joan Vall Clara: Què hi trobarem a l’exposició 'Avui50+. Des de 1976, notícies, llengua i país'?
-
Pau Emili Muñoz: Tothom s’hi pot inscriure i participar al Correllengua Agermanat?
-
Marc Talavera: Per què cal un projecte com 'Singulars' per facilitar l’accés al menjar d’aquí, bo i saludable, tot cuidant la pagesia i el comerç local?
-
Glòria Granell: 'Què hi podem trobar en un festival literari com el MOT?'
-
Núria Gavarró: 'Què ens diu avui la memòria de Ramon Barnils sobre el compromís amb la llengua i el país?'
-
Amical Wikimedia: 'Per què és important celebrar els 25 anys de la Viquipèdia en català?'
-
Mar Hurtado: 'Podem impulsar el català entre la xicalla amb els jocs per a picar de mans?'
-
Jordi Ortiz i Santi Pocino: 'Per què un mapa de cims dels Països Catalans?'
-
Joan Soler: 'Quins són els reptes del català al món digital?'
-
Empar Pont: 'Reus fa revifar la Flama de la Llengua?'
-
August Andreu Atrian: 'Què en sabem de Francesc Boix i la seva declaració als Judicis de Nuremberg de fa 80 anys?'
-
Andreu Vàzquez: ‘Per què calen arreu del país motors culturals com l’Institut d’Estudis Ilerdencs?’
-
Manuel Garcia: '50 anys de la plantada de Xirinacs. Quins valors són vigents mig segle després?'
-
Josep M. Ginabreda: 'Per què hem de reivindicar els remences i, en particular, Francesc de Verntallat?'
-
Marina Vergés: 'Per què el 31 de Desembre és l’única i veritable Diada de Mallorca?'
-
Teodor Suau: 'La Sibil·la és un cant des de les entranyes?'
-
Carlo Sechi: 'De Salses a Guardamar i de Fraga a l'Alguer?'
-
Bernat Gasull i Roig: 'Coneixem realment la dimensió muntanyenca de Jacint Verdaguer pel Pirineu?'
-
Blanca Serra: 'Una nació sense memòria és una nació sense futur?'
-
Mariona Agustí Badia i M. Mercè Bonet i Agustí: ‘Per què cal reivindicar la figura i el llegat de Conxita Badia?’
-
Esteve Vaills: ‘Quin repte suposa preservar la memòria oral nord-catalana?’
-
David Palou: 'Què podem fer les famílies per a garantir el dret a una educació plenament en català?'
-
Anna Arqué: ‘En què consisteix el Repte casteller per mantenir el català a les escoles?’
-
Blai Rosés: 'Què representa el festival Terrer per al Priorat?'
-
Rafel Sancho: 'El Penó de la Conquesta, la senyera de Jaume I, és la bandera més antiga d'Europa?'
-
Meritxell Alavedra: 'Com podem viure plenament en català també al món digital?'
-
Joan Planes: 'Per què es fa una crida en defensa de la llengua catalana per damunt de fronteres administratives?'
Andreu Vàzquez: ‘Per què calen arreu del país motors culturals com l’Institut d’Estudis Ilerdencs?’
Els motors culturals són essencials per garantir una societat cohesionada, crítica i democràtica, i per assegurar que la cultura arribi a tothom sense exclusions. L’Institut d’Estudis Ilerdencs n’és un exemple paradigmàtic. Ara fa quaranta anys, l’IEI va protagonitzar una transformació profunda i significativa: va deixar enrere el seu origen com a institució creada en el context del franquisme per convertir-se en una entitat cultural plenament democràtica, arrelada al territori i de referència per a la demarcació de Lleida, com a institució cultural de la Diputació de Lleida.
Aquest procés de canvi va situar la cultura al centre de les polítiques públiques com un dret universal i no com un privilegi. Des d’aleshores, l’IEI treballa amb l’objectiu ferm de garantir que tota la ciutadania pugui accedir a la cultura, independentment del lloc on visqui, i a través de tots els llenguatges culturals: les arts visuals i escèniques, la música, la literatura, el pensament, la recerca científica i el patrimoni material i immaterial. Fer arribar la cultura arreu del territori, especialment als municipis més petits, és una eina clau per reduir desequilibris territorials i afavorir la igualtat d’oportunitats.
Un altre pilar fonamental de l’acció de l’IEI és la contribució activa a la normalització i a la implementació de l’ús social del català i de l’occità a l’Aran, com a llengües pròpies del país. La llengua és un element vertebrador de la cultura i un instrument essencial de cohesió social, identitat col·lectiva i construcció democràtica.
L’Institut exerceix una doble funció. D’una banda, com a departament de cultura de la Diputació de Lleida, desenvolupa la funció de foment cultural mitjançant el disseny i la gestió de plans de subvencions que donen suport econòmic als projectes culturals impulsats pels ajuntaments, les entitats i les empreses del sector cultural. De l’altra, com a centre d’estudis —l’essència històrica de la institució—, impulsa la divulgació i la difusió cultural, científica i patrimonial amb una clara vocació de servei públic.
Tot plegat respon a una voluntat clara: contribuir, des de Ponent, Pirineu i Aran a la construcció nacional del país, per avançar cap a una Catalunya més justa, més equilibrada territorialment i més culta.
Andreu Vàzquez Romero (Barcelona, 1972). Director de l'Institut d'Estudis Ilerdencs.
També han respost...
-
Núria Figueras: Per què diem que l’aventura de llegir comença a El Tatano?
-
Lluís Puig: Com podem col·laborar en la commemoració del centenari dels Fets de Prats de Molló?
-
Glòria Ferrer: Per què cal reconèixer els herois del Front Nacional de Catalunya?
-
Joan Vall Clara: Què hi trobarem a l’exposició 'Avui50+. Des de 1976, notícies, llengua i país'?
-
Pau Emili Muñoz: Tothom s’hi pot inscriure i participar al Correllengua Agermanat?
-
Marc Talavera: Per què cal un projecte com 'Singulars' per facilitar l’accés al menjar d’aquí, bo i saludable, tot cuidant la pagesia i el comerç local?
-
Glòria Granell: 'Què hi podem trobar en un festival literari com el MOT?'
-
Núria Gavarró: 'Què ens diu avui la memòria de Ramon Barnils sobre el compromís amb la llengua i el país?'
-
Amical Wikimedia: 'Per què és important celebrar els 25 anys de la Viquipèdia en català?'
-
Mar Hurtado: 'Podem impulsar el català entre la xicalla amb els jocs per a picar de mans?'
-
Jordi Ortiz i Santi Pocino: 'Per què un mapa de cims dels Països Catalans?'
-
Joan Soler: 'Quins són els reptes del català al món digital?'
-
Empar Pont: 'Reus fa revifar la Flama de la Llengua?'
-
August Andreu Atrian: 'Què en sabem de Francesc Boix i la seva declaració als Judicis de Nuremberg de fa 80 anys?'
-
Andreu Vàzquez: ‘Per què calen arreu del país motors culturals com l’Institut d’Estudis Ilerdencs?’
-
Manuel Garcia: '50 anys de la plantada de Xirinacs. Quins valors són vigents mig segle després?'
-
Josep M. Ginabreda: 'Per què hem de reivindicar els remences i, en particular, Francesc de Verntallat?'
-
Marina Vergés: 'Per què el 31 de Desembre és l’única i veritable Diada de Mallorca?'
-
Teodor Suau: 'La Sibil·la és un cant des de les entranyes?'
-
Carlo Sechi: 'De Salses a Guardamar i de Fraga a l'Alguer?'
-
Bernat Gasull i Roig: 'Coneixem realment la dimensió muntanyenca de Jacint Verdaguer pel Pirineu?'
-
Blanca Serra: 'Una nació sense memòria és una nació sense futur?'
-
Mariona Agustí Badia i M. Mercè Bonet i Agustí: ‘Per què cal reivindicar la figura i el llegat de Conxita Badia?’
-
Esteve Vaills: ‘Quin repte suposa preservar la memòria oral nord-catalana?’
-
David Palou: 'Què podem fer les famílies per a garantir el dret a una educació plenament en català?'
-
Anna Arqué: ‘En què consisteix el Repte casteller per mantenir el català a les escoles?’
-
Blai Rosés: 'Què representa el festival Terrer per al Priorat?'
-
Rafel Sancho: 'El Penó de la Conquesta, la senyera de Jaume I, és la bandera més antiga d'Europa?'
-
Meritxell Alavedra: 'Com podem viure plenament en català també al món digital?'
-
Joan Planes: 'Per què es fa una crida en defensa de la llengua catalana per damunt de fronteres administratives?'