Hi ha dates que no només expliquen la història d’un poble, sinó que la funden. A Mallorca, aquesta data és -i ha estat sempre- el 31 de desembre. Un dia com aquest de 1229, les tropes de Jaume I culminaren la conquesta de Madina Mayurqa (en mans dels musulmans des de feia 300 anys) i s’inicià la configuració del Regne de Mallorca. Amb la Carta de Franqueses, que podria ser considerada la primera constitució dels mallorquins, s’articularen les noves institucions, s’inicià la repoblació i es configurà l’estructura jurídica i política que marcaria el desenvolupament de la Mallorca medieval.

En aquest context històric, la Diada de Mallorca gira al voltant de la Festa de l’Estendard, que es fa a Palma dins un marc institucional i amb tot un cerimonial. Es tracta d’una celebració documentada des de fa segles i considerada una de les cerimònies cíviques més antigues d’Europa.

Les diades de Mallorca (31 de desembre), Eivissa (8 d’agost), Menorca (17 de gener) i País Valencià (9 d’octubre) tenen en comú la celebració de la conquesta catalana viscuda com una victòria, a diferència de l’11 de setembre a Catalunya o el 7 de novembre a Catalunya Nord. Però el caràcter simbòlic d’aquestes diades no deriva únicament de la conquesta, sinó també del que representen en termes de configuració jurídica, identitat col·lectiva i memòria històrica. Per això, bona part de la societat civil mallorquina i entitats com l’Assemblea Sobiranista de Mallorca mantenen una defensa clara i constant del 31 de desembre com la Diada legítima de l’illa.

Sabent això, és indignant que el Consell de Mallorca decidís traslladar la Diada al 12 de setembre. No perquè aquesta data no tingui rellevància històrica -és quan Jaume II jura la Carta de Franqueses el 1276-, sinó perquè mai no ha estat considerada la Diada per ningú: ni pel poble, ni per la tradició, ni per les institucions (independentment del seu color polític) fins fa ben poc.

Aquest canvi no respon a criteris historiogràfics, ni a una revisió seriosa del passat, ni a cap demanda popular. És, clar i català, una maniobra política, un intent de desarticular la catalanitat de Mallorca i de dissoldre-la en un relat alternatiu, més còmode per a aquells que voldrien una illa sense memòria i una cultura sense profunditat. Una operació impulsada pel bloc PP-VOX (recollint el testimoni que va deixar Unió Mallorquina el 1997), obsessionat a reconfigurar la identitat insular d’acord amb una agenda ideològica que mostra, de manera sistemàtica, una fòbia manifesta cap a tot allò que tingui un component català. Les mateixes formacions que neguen la unitat de la llengua catalana, que intenten desmantellar les polítiques de normalització lingüística i el nostre model d’escola i que fan batalla cultural contra qualsevol expressió patrimonial catalana, són les que ara pretenen també reformular la memòria col·lectiva. I ho fan imposant una “Diada postissa”, deslligada de la tradició, i que només existeix com a artefacte polític. Però ells obliden el més important: la consciència identitària no s’esborra amb acords de govern.

Mentrestant, el poble mallorquí amb una gran dignitat continua celebrant el 31 de desembre, com sempre. Perquè la identitat no es decreta des d’un despatx i la memòria no es pot reescriure per majoria simple. El fet que la Festa de l’Estendard, una tradició que aviat complirà vuit segles d’història, mantingui el seu vigor, que les places s’omplin de gent i que cada any es torni a reivindicar, demostra que la Diada autèntica és la que la societat reconeix i viu, no la que la política instrumentalitza.

En definitiva, la Diada de Mallorca ha estat, és i serà el 31 de desembre, perquè hi ha tradicions que formen part de qui som. Una vegada més, el poble ha de sortir al carrer, a la manifestació del vespre del 30 i a la festa de l’Estendard del matí del 31, per reivindicar, amb fermesa i en català, l’única i veritable Diada de Mallorca.

Com molt bé va dir el president Cristòfol Soler: “El 31 de Desembre significa recordar-nos a nosaltres mateixos i mirar cap al futur, mostrant-nos al món així com som”.

Ens veiem a la Diada de Mallorca!

 Marina Vergés Cisneros (Barcelona, 1969). Llicenciada en Filologia Catalana i professora d’IES. Secretària de l’Assemblea Sobiranista de Mallorca (@AssembSmallorca)