Montse Ferrer: 'Quina és la clau de la viabilitat d’un poble al Pirineu?'
Sens dubte, la clau és assegurar la qualitat de vida de les persones que hi viuen, l'accés als serveis de salut, d'educació, de connectivitat, financers... en igualtat de condicions que els habitants de la resta del territori. Les comunicacions, tant terrestres com digitals, també són imprescindibles per al manteniment de la vida a les zones de muntanya.
Qualitat de vida és poder viure i treballar des del poble, amb els recursos endògens, en professions relacionades amb l'agricultura; la ramaderia; l'artesania agroalimentària i l'artesania d'arts i oficis; però també amb professions creatives o tecnològiques que es poden desenvolupar de manera deslocalitzada. Cal inversió público-privada en projectes d'innovació que assegurin la sostenibilitat econòmica, mediambiental i paisatgística, i que creïn llocs de treball en sectors relacionats amb l'economia circular, amb l'energia neta i amb la cultura i la identitat.
I el més important: cal assegurar el futur mirant amb el retrovisor el passat, procurant que el teixit social no s'esfilagarsi, que la qualitat de vida i el delicadíssim equilibri entre natura i cultura es preservi, com el llegat més preciós que podem deixar als que venen després.
Montse Ferrer Ortega (Barcelona, 1966) és directora de la Fundació Planes Corts, creada a finals del 2022 amb la missió de crear un model de desenvolupament als pobles d’Estamariu i Bescaran que sigui transferible a la resta del món rural. Ja porta més de mitja vida al Pirineu, i és una ferma defensora de que el futur està necessàriament vinculat a la terra i als pobles. Ha treballat en l’àmbit de l’administració pública durant 29 anys, i ha dirigit projectes com la Fira de Formatges Artesans del Pirineu, a la Seu d’Urgell.