També han respost...
-
Núria Figueras: Per què diem que l’aventura de llegir comença a El Tatano?
-
Lluís Puig: Com podem col·laborar en la commemoració del centenari dels Fets de Prats de Molló?
-
Glòria Ferrer: Per què cal reconèixer els herois del Front Nacional de Catalunya?
-
Joan Vall Clara: Què hi trobarem a l’exposició 'Avui50+. Des de 1976, notícies, llengua i país'?
-
Pau Emili Muñoz: Tothom s’hi pot inscriure i participar al Correllengua Agermanat?
-
Marc Talavera: Per què cal un projecte com 'Singulars' per facilitar l’accés al menjar d’aquí, bo i saludable, tot cuidant la pagesia i el comerç local?
-
Glòria Granell: 'Què hi podem trobar en un festival literari com el MOT?'
-
Núria Gavarró: 'Què ens diu avui la memòria de Ramon Barnils sobre el compromís amb la llengua i el país?'
-
Amical Wikimedia: 'Per què és important celebrar els 25 anys de la Viquipèdia en català?'
-
Mar Hurtado: 'Podem impulsar el català entre la xicalla amb els jocs per a picar de mans?'
-
Jordi Ortiz i Santi Pocino: 'Per què un mapa de cims dels Països Catalans?'
-
Joan Soler: 'Quins són els reptes del català al món digital?'
-
Empar Pont: 'Reus fa revifar la Flama de la Llengua?'
-
August Andreu Atrian: 'Què en sabem de Francesc Boix i la seva declaració als Judicis de Nuremberg de fa 80 anys?'
-
Andreu Vàzquez: ‘Per què calen arreu del país motors culturals com l’Institut d’Estudis Ilerdencs?’
-
Manuel Garcia: '50 anys de la plantada de Xirinacs. Quins valors són vigents mig segle després?'
-
Josep M. Ginabreda: 'Per què hem de reivindicar els remences i, en particular, Francesc de Verntallat?'
-
Marina Vergés: 'Per què el 31 de Desembre és l’única i veritable Diada de Mallorca?'
-
Teodor Suau: 'La Sibil·la és un cant des de les entranyes?'
-
Carlo Sechi: 'De Salses a Guardamar i de Fraga a l'Alguer?'
-
Bernat Gasull i Roig: 'Coneixem realment la dimensió muntanyenca de Jacint Verdaguer pel Pirineu?'
-
Blanca Serra: 'Una nació sense memòria és una nació sense futur?'
-
Mariona Agustí Badia i M. Mercè Bonet i Agustí: ‘Per què cal reivindicar la figura i el llegat de Conxita Badia?’
-
Esteve Vaills: ‘Quin repte suposa preservar la memòria oral nord-catalana?’
-
David Palou: 'Què podem fer les famílies per a garantir el dret a una educació plenament en català?'
-
Anna Arqué: ‘En què consisteix el Repte casteller per mantenir el català a les escoles?’
-
Blai Rosés: 'Què representa el festival Terrer per al Priorat?'
-
Rafel Sancho: 'El Penó de la Conquesta, la senyera de Jaume I, és la bandera més antiga d'Europa?'
-
Meritxell Alavedra: 'Com podem viure plenament en català també al món digital?'
-
Joan Planes: 'Per què es fa una crida en defensa de la llengua catalana per damunt de fronteres administratives?'
Tonetxo Pardiñas: ‘Per què és tan significativa la Societat Coral El Micalet?’
Per introduir la Societat Coral El Micalet, entitat cultural i cívica de la ciutat de València, podem dir que tenim datat documentalment el seu origen a l’agost de 1893, quan es va constituir l’Orfeó Valencià el Micalet fruit de la unió de l’anterior Orfeó Valencià i membres d’altres orfeons.
L’últim acte a ressenyar de l’Orfeó Valencià va ser en la celebració del Sant Joan del mateix 1893, quan van baixar a la ciutat de València una quarantena de Cors de Clavé. Aquesta trobada va significar el reviscolament d’un orfeó que es trobava en uns moments molt baixos.
La vinculació de l’Orfeó Valencià amb la Federació de Cors de Clavé venia de lluny. L’amistat entre el mestre Salvador Giner i Vidal (gran compositor i estretament vinculat amb l’Orfeó) i el mestre Josep Anselm Clavé i Camps va forjar aquesta relació. Al nostre arxiu tenim partitures dedicades per Àurea Rosa Clavé i Soler a l’Orfeó Valencià anteriors a 1893.
Podem dir, per tant, que els inicis de la Societat Coral El Micalet, nom que va assumir en 1905 com a continuació de l’Orfeó Valencià El Micalet, va ser semblant al dels Orfeons Claverians, obrerista. A més, el Micalet va recollir, del llegat dels germans Tolosa, la vessant d’ensenyament i des dels seus inicis la tasca docent va ser un element vertebrant. Al llarg de la foscor franquista poc més que sobreviure i construir la nova seu va poder fer la Societat Coral el Micalet.
A principi de la dècada dels 70, però, els membres més joves del Micalet, posteriorment reforçats amb els qui van vindre de lo Rat Penat després del colp de mà executat amb el suport del governador civil de l’època, van provocar un canvi radical en el Micalet, que va passar a ser un referent, una llum en mig de l’erm cultural de l’època. Des d’aquell moment, les successives juntes directives hem intentat, amb el vent a favor o en contra, mantenir la línia i enfortir el llegat.
Actualment, al País Valencià, la Societat Coral El Micalet pertany a la Federació de Societats Musicals (FSMCV) i a la Federació de Cors (FECOCOVA). D’àmbit de Països Catalans, pertanyem a la Federació de Cors de Clavé, de la qual enguany hem rebut el premi a la Trajectòria Entitat Claveriana.
Feta la introducció que ens mostra els orígens i la seua evolució, podem dir que El Micalet és, a hores d’ara, una eina necessària al País Valencià. Perquè, com a entitat que treballa amb el jovent -entre més activitats, l’ensenyament musical (instrumental i vocal) i el teatral, tot en un entorn d’estima i cura de la llengua-, és vital la seua continuïtat com el referent que és en aquests àmbits, a més del cívic.
Actualment, El Micalet ha ampliat la seua oferta educativa, a més de les tradicionals de música i cant que ofereix des de l’Institut Musical Giner i de l’Escola de Música Matilde Salvador, amb l’Escola de Teatre El Micalet. Abastem amb aquesta oferta, des dels més menuts (a partir dels quatre anys) fins als adults de totes les edats.
A més, el caliu del Micalet atrau diversos col·lectius de la ciutat que fan les seues reunions i actes aixoplugats a la nostra seu.
El mes de novembre és un més especial per a la Societat Coral El Micalet. Cada any, a més de retre homenatge al Mestre Giner en el mes en què es commemora la seua mort, es fa un cicle de conferències i la vetlada dels Premis Miquelet, dia en el qual es lliuren, entre d’altres, els guardons que reconeixen com a Miquelets d’Honor -individual i col·lectiu- persones i entitats dels Països Catalans que s’hagen distingit “per haver-se mantingut fidels per sempre més al servei d’aquest poble”, com diu el premi, parafrasejant el que ens va dir Salvador Espriu al seu ‘Inici de càntic en el temple’. Enguany la poeta, assagista i traductora Isabel Robles Gómez i el Grup Musical Carraixet són les guardonades. L’una, Isabel Robles, per la seua aportació a la nostra llengua, que ha fet seua, a través de la literatura i la seua militància lingüística i cívica; les altres, Carraixet, per la seua activitat cívica i la seua història com a referents de qualitat, coherència i persistència dins del panorama musical valencià.
Cal, però, que totes i tots tinguem present la necessitat d’enfortir la societat civil per poder continuar treballant per la nostra cultura, llengua i drets com a poble. I, per fer-ho, hem de recolzar entitats com ara la Societat Coral El Micalet, amb la seua història i trajectòria, el seu present de servei al País i el seu futur que hem de llaurar entre tots.
No hem d’esperar, però, que algú ens faça la feina; cadascú de nosaltres ha d’activar-se, ha de preparar-se per a actuar, ha de col·laborar per fer fortes les entitats cíviques; més important, si cal, en moments com ara quan, al País Valencià, el vent de Ponent bufa amb força.
I la primera acció que hem de dur a terme per aconseguir-ho és associar-se. Contra més socis, més força i, per tant, més capacitat de fer activitats i d’influir en la societat.
Tothom que estime la nostra llengua i el País ha de saber que, a la Ciutat de València, la Societat Coral El Micalet és un punt de trobada on gaudir amb la música, el teatre, i la conversa. Il·luminats per la Flama de la Llengua que des del 2012 està, com també ho està al Castellet de Perpinyà, permanentment encesa a la nostra seu. Benvingut siga qui a sa casa arriba.
Tonetxo Pardiñas i Vidal (Guitiriz, Lugo, 1956) President de la Societat Coral El Micalet. @elmicaletsc
També han respost...
-
Núria Figueras: Per què diem que l’aventura de llegir comença a El Tatano?
-
Lluís Puig: Com podem col·laborar en la commemoració del centenari dels Fets de Prats de Molló?
-
Glòria Ferrer: Per què cal reconèixer els herois del Front Nacional de Catalunya?
-
Joan Vall Clara: Què hi trobarem a l’exposició 'Avui50+. Des de 1976, notícies, llengua i país'?
-
Pau Emili Muñoz: Tothom s’hi pot inscriure i participar al Correllengua Agermanat?
-
Marc Talavera: Per què cal un projecte com 'Singulars' per facilitar l’accés al menjar d’aquí, bo i saludable, tot cuidant la pagesia i el comerç local?
-
Glòria Granell: 'Què hi podem trobar en un festival literari com el MOT?'
-
Núria Gavarró: 'Què ens diu avui la memòria de Ramon Barnils sobre el compromís amb la llengua i el país?'
-
Amical Wikimedia: 'Per què és important celebrar els 25 anys de la Viquipèdia en català?'
-
Mar Hurtado: 'Podem impulsar el català entre la xicalla amb els jocs per a picar de mans?'
-
Jordi Ortiz i Santi Pocino: 'Per què un mapa de cims dels Països Catalans?'
-
Joan Soler: 'Quins són els reptes del català al món digital?'
-
Empar Pont: 'Reus fa revifar la Flama de la Llengua?'
-
August Andreu Atrian: 'Què en sabem de Francesc Boix i la seva declaració als Judicis de Nuremberg de fa 80 anys?'
-
Andreu Vàzquez: ‘Per què calen arreu del país motors culturals com l’Institut d’Estudis Ilerdencs?’
-
Manuel Garcia: '50 anys de la plantada de Xirinacs. Quins valors són vigents mig segle després?'
-
Josep M. Ginabreda: 'Per què hem de reivindicar els remences i, en particular, Francesc de Verntallat?'
-
Marina Vergés: 'Per què el 31 de Desembre és l’única i veritable Diada de Mallorca?'
-
Teodor Suau: 'La Sibil·la és un cant des de les entranyes?'
-
Carlo Sechi: 'De Salses a Guardamar i de Fraga a l'Alguer?'
-
Bernat Gasull i Roig: 'Coneixem realment la dimensió muntanyenca de Jacint Verdaguer pel Pirineu?'
-
Blanca Serra: 'Una nació sense memòria és una nació sense futur?'
-
Mariona Agustí Badia i M. Mercè Bonet i Agustí: ‘Per què cal reivindicar la figura i el llegat de Conxita Badia?’
-
Esteve Vaills: ‘Quin repte suposa preservar la memòria oral nord-catalana?’
-
David Palou: 'Què podem fer les famílies per a garantir el dret a una educació plenament en català?'
-
Anna Arqué: ‘En què consisteix el Repte casteller per mantenir el català a les escoles?’
-
Blai Rosés: 'Què representa el festival Terrer per al Priorat?'
-
Rafel Sancho: 'El Penó de la Conquesta, la senyera de Jaume I, és la bandera més antiga d'Europa?'
-
Meritxell Alavedra: 'Com podem viure plenament en català també al món digital?'
-
Joan Planes: 'Per què es fa una crida en defensa de la llengua catalana per damunt de fronteres administratives?'