Rocío Rodríguez: 'Quin valor donem a la cultura de petit format?'
Aquests últims anys cada vegada sentim més veus qüestionant el model de grans festivals i la seva sostenibilitat. I ja no parlo només del terreny mediambiental -on és evident que la feina per fer és infinita- o econòmic, sinó sobretot a nivell cultural i de país. La cultura del festival s’ha estès cada vegada més i comença a monopolitzar un mercat on aquells projectes de menor format cada vegada es veuen més ofegats.
L’objectiu d’aquest article no voldria ser entrar a fons en la qüestió dels macrofestivals. Estic segura que hi ha veus molt més qualificades que jo en aquest aspecte -el periodista Nando Cruz, per exemple, en fa una bona radiografia al llibre ‘Macrofestivales’-, però sí que m’agradaria parlar des de l’experiència d’aquells qui intentem treballar la cultura des d’una altra dimensió.
Amb La Tornada fa ja uns anys que ens dediquem a fer festivals, però ho fem sobretot des del petit format, amb projectes de proximitat i amb vocació transformadora. Ens dediquem, en definitiva, a fer ‘festivalets’ com tantes vegades ens hem sentit a dir, generalment amb un to entre burleta i paternalista. I ho fem per convicció i conscients de les dificultats que tenim davant. Com tanta altra gent, treballadors i treballadores del sector cultural, que lluiten per impulsar projectes culturals sense les facilitats ni la visibilitat de què gaudeixen aquests grans festivals.
La cultura del festival ens ha acostumat a tots a mesurar l’interès cultural d’un projecte amb xifres absolutes i descontextualitzades. El valor d’un festival el marca la xifra d’assistència que siguis capaç de donar. O l’impacte econòmic que generi. Volem que la cultura aporti turisme, ocupació hotelera i impacte de marca a les empreses patrocinadores, però de vegades potser també estaria bé aturar-nos a valorar l’impacte cultural i social que aporta un projecte.
Un teixit cultural fort passa per tenir projectes culturals que donin veu als artistes emergents; que tinguin un compromís amb la cultura i la llengua catalana; que promoguin una cultura accessible per a tots els públics i a tots els territoris, també en aquells entorns rurals amb poca densitat de població. Per sort, a Catalunya en tenim, i molts, però si no som capaços de donar-los valor potser n’anirem perdent pel camí.
Rocío Rodríguez Reyes (Sant Feliu de Guíxols, 1993). Economista i treballadora cultural. Directora de La Tornada (@La_Tornada).