Abans de respondre la pregunta cal fer un petit matís. Allò que es va traslladar als mitjans de comunicació el 22 de desembre per part de la consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya Natàlia Garriga i de l’alcalde d’Alcarràs Gerard Companys, no és ben bé la compra de la casa de Vallmanya. L’adquisició encara no s’ha fet efectiva a dia d’avui, tot i que és possible que sigui així en les properes dates. L’anunci, el que feia públic era un principi d’acord entre les tres administracions implicades –Ajuntament, Diputació de Lleida i Generalitat– per costejar la compra a l’actual propietari i la seva posterior rehabilitació.

Dit això, el pas comunicat per les tres administracions en les vigílies d’una nova convocatòria de la Iniciativa Popular Salvem Cal Macià-Casa de Vallmanya davant l’immoble pel 25 de desembre, coincidint amb el 90è aniversari de la mort del president Francesc Macià, evidentment, tenia entre d’altres l’objectiu de desactivar una altra jornada de mobilització popular per exigir responsabilitats a les administracions i als seus responsables. I, val a dir, l’anunci aconseguí aquest objectiu, i nosaltres encantats d’haver hagut de reconvertir la protesta prevista en un acte de celebració popular. L’esperat anunci és un pas indispensable per dignificar l’espai i respon a les demandes explicitades durant els darrers 3 anys de mobilitzacions: la compra serà pública i, per tant, els immobles és convertiran en un patrimoni a l’accés de tothom i en el complex d’edificacions s’hi dignificarà la memòria del president Macià. A més a més, Vallmanya s’integrarà dins la Xarxa d'Espais de Memòria Democràtica.

En aquest sentit, la mobilització continuada d’ençà del 25 de desembre del 2020 que ha encapçalat la Iniciativa Popular –que venia a continuar amb la tasca endegada per diverses entitats memorialistes ponentines el 2017–, així com la claredat en els objectius d’allò que es pretenia assolir –la compra pública abans comentada– i la perseverança mostrada tot i els embolics polítics que s’han anat succeint, han estat els factors clau per doblegar la desídia administrativa i les reticències a preservar la casa que hem trobat en tots els nivells tècnics i administratius i també dins dels partits que governen les institucions. Així, doncs, i responent a la vostra pregunta, sí, és una primera victòria popular, però no la definitiva. A partir d’ara caldrà restar amatents al compliment dels compromisos verbalitzats i a la futura definició dels usos de l’espai, decisions on ens hem guanyat a pols el dret a participar-hi activament. Dit això, i com expressa el president Torra en el pròleg del llibre Vallmanya, el paradís perdut de Francesc Macià recentment aparegut, esperem que aquest sigui un primer pas i aviat puguem definir Vallmanya com el paradís recuperat de Francesc Macià.

 Ferran Dalmau i Vilella (Lleida, 1978) @Ferran_Dalmau. Economista i professor de secundària a l’FP, com a investigador s’ha especialitzat en l’estudi de la història contemporània de l’independentisme d’esquerres català, publicant diverses obres. És portaveu de @salvemcalmacià.

(Nota: la fotografia aèria que il·lustra aquest escrit es del fotògraf Carles Rabadà)