Joaquim Vilarnau: ‘L'estaca' és un himne internacional?
Contundentment, sí. “L’estaca” és una cançó que va ser publicada amb poques expectatives com a segona cançó de la cara B d’un disc petit de 45 revolucions. L’encís de la melodia va captivar de seguida al públic, que se la va fer seva. Al cap d’un any i mig, quan ja era molt coneguda, un censor es va adonar del significat de la metàfora i la va prohibir. A partir d’aquí, va començar la mitificació. “L’estaca” es va convertir en himne i això va afavorir la seva internacionalització. Primer es va adaptar a l’occità, després al francès, basc, grec…
Però la seva aventura internacional es va disparar a partir del concert de Lluís Llach al Palau dels Esports del gener del 1976. Un enregistrament del disc que se’n va fer va arribar a Polònia i allà, el cantautor Jacek Kaczmarski en va fer una adaptació lliure que poc després es va convertir en l’himne del sindicat Solidaritat, dirigir per Lech Wałęsa. En poc temps, “Mury”, el nom de “L’estaca” polonesa es va fer enormement popular entre els opositors al règim comunista.
Després de Polònia, la melodia de “L’estaca” ha format part de la banda sonora de la lluita en favor de la democràcia en contextos ben diferents: el Xile de Pinochet, la Cuba de Castro, la Primavera Àrab… Actualment, és una cançó molt popular a Belarús, on l’oposició anti-Lukaixenko l’ha convertit en el seu himne. I torna a estar prohibida i perseguida.
“L’estaca” es va publicar per primera vegada el 1968. En aquest temps s’ha expandit per tot el món, es canta en una quarantena de llengües i ha estat àmpliament difosa amb més de 450 enregistraments. Més del 80% d’aquestes gravacions són del segle XXI i especialment, dels darrers deu anys. Fa cinquanta-sis anys que es va enregistrar per primera vegada, però continua acompanyant i reconfortant milions de persones que lluiten per un món millor.
Joaquim Vilarnau i Dalmau (Manresa, 1966). Periodista i escriptor, especialitzat en la música catalana. Acaba de publicar el llibre “L’estaca” Crònica d’una cançó sense fronteres (Enderrock Llibres, 2024), amb pròleg de Lluís Llach.