Martí Crespo: 'Per què és tan recomanable resseguir el rastre dels Països Catalans quan viatgem pel món?'
Hi ha moltes maneres de conèixer una mica més a fons el propi país. I una és força paradoxal: viatjar a fora per reforçar el nostre autoconeixement i refermar-nos nacionalment. Aquesta paradoxa aparent té a veure amb un concepte que no sempre tenim al pensament: la diàspora. Fa anys que he descobert el sentit –i el gust– de voltar pel món (literalment o documentalment) a la recerca de fets i gent vinculats a la catalanitat, en totes les facetes imaginables: cultural i artística, política, econòmica i social, educativa, científica, històrica i lingüística… La diàspora, com un mirall distant, ens retorna sovint imatges i personatges del passat, amb reflexos evidents en el present que ens projecten, també, cap al futur. Veure’ns de lluny estant, ras i curt, ens ajuda de vegades a obrir els ulls.
La diàspora, a més, pot ser la clau que ens obri tots els panys de països i cultures llunyans, tal com va demostrar Miquel Calçada amb els seus afers exteriors: o no és més fàcil d’entrar en una altra realitat o societat de bracet amb qui comparteixes identitat? No sé del cert, com augurava el filòsof Francesc Pujols, si tot anant pel món els catalans, pel sol fet de ser-ho, ho tindríem tot pagat, però sí que tinc ben clar que, amb la diàspora, ens podem sentir molt pagats.
Martí Crespo (Barcelona, 1972). @marticres. Filòleg de formació, periodista de professió, historiador de passió i responsable de la secció 'Com a casa' de VilaWeb i del portal Gibaltar.cat.
.