Permeteu-me que us respongui amb un text coral escrit conjuntament amb els investigadors Noemí Riudor i Marti Picas, i amb els artífexs del projecte de dignificació de la fossa comuna del cementiri de l'Oest de Perpinyà, el director d'EUROM, Jordi Guixé, i Núria Ricart.

A la tardor de 2020 topem de manera casual amb el llistat que feu publicar el Ministerio de Asuntos Exteriores al Boletín Oficial del Estado a partir del 12 de març de 1940, de refugiats de la Guerra d’Espanya morts durant el primer any d’exili sota l’epígraf de “Españoles fallecidos en el extranjero”, elaborat a instància del cònsol de Perpinyà, Román Oyarzun Oyarzun. El llistat, que remet al Ministerio el cònsol de Perpinyà, segons recull la publicació oficial de l’Estat franquista, aplega “...una lista de refugiados españoles fallecidos en diversos departamentos de Francia, la que ha completado dicho Consulado pidiendo detalles a diversos Hospitales, Alcaldes, etc.”

 A final d’any 2020, i aquest cop per encàrrec de la Direcció General de la Memòria Democràtica, presentem el “Treball tècnic sobre les víctimes mortals a l’exili en camps d’internament francesos (1939-1940) establint els llocs d’inhumació per a la possible dignificació dels espais”. Amb aquest informe-memòria, i nòmina de víctimes durant el primer any d’exili, vam obrir una nova línia de recerca sobre l’exili, les seves víctimes mortals i els llocs d’enterrament. El treball bàsicament va centrar-se en la recerca, estudi i curació de les dades que aporten sobretot les fonts següents: Boletín Oficial del Estado (març de 1940), La Vanguardia Española (febrer de 1940) i El Socialista de Tolosa de Llenguadoc (setembre de 1952), sense oblidar les publicacions en línia “Le bilan chiffré de l'exode, la mortalité dans l'Aude” a Le blog de l’exode espagnol de 1939, Camp de Judes à Septfonds (Tarn et Garonne - France). Liste des 81 républicains espagnols enterrés au "Cimetière des Espagnols o l’obra de Patrick ROQUES: "Liste des personnes inhumées au camp du Vernet établie à partir de l’enquête menée en décembre 2006" a Dossier Inventaire [Région Midi-Pyrénées: Direction de la Culture et de l’Audiovisuel, service Connaissance du Patrimoine] (2010).

Amb la part de recerca més important acabada, el conjunt de cementiris de Perpinyà concentrarien, en total, 1.439 inhumacions de refugiats de la Guerra d’Espanya entre 1939 i 1944, 841 de les quals ho foren al cementiri de l’Oest entre 1939 i 1942. Perpinyà fou epicentre de serveis sanitaris i hospitalaris, sobretot d’internats als camps d’Argelers, Sant Cebrià i el Barcarès, però també d’altres procedències com Ribesaltes, Vernet, Prats de Molló o Portvendres.

El coneixement de la nòmina de refugiats enterrats al cementiri de l’Oest de Perpinyà va inspirar l’organització d’un primer acte de record i homenatge, el 18 de febrer de 2022, coincidint amb la data dels primers enterraments de refugiats de la Guerra d’Espanya en aquell cementiri. Així, amb la investigació encara en curs, preníem la iniciativa de posar a disposició els resultats de la nostra recerca centrada en el cementiri de l’Oest de Perpinyà. L’objectiu: poder conèixer millor l’exili de 1939, i recordar i reivindicar la memòria de les víctimes en el camí d’una més que necessària dignificació de l’espai, sense oblidar la tasca de reconeixement a entitats i persones que a títol individual o col·lectivament n’havien servat la memòria des de 1944 al costat del record al president Lluís Companys.

La litúrgia establerta per a l’homenatge comporta la lectura d’un manifest per tal de reclamar la dignificació d’aquest espai de memòria, així com el desplegament d’un mural-memorial (de 2 x 5 m), confeccionat pels autors i dissenyat per Helena Rovira, amb l’objectiu de presentar nominalment els 841 refugiats enterrats en aquell cementiri, si més no de manera provisional mentre no hi hagi un element memorial permanent. El 2022, la pancarta va ser penjada al mur de tancament que hi ha a tocar a l’ossera comuna, lloc on actualment, i suposadament, reposen les restes dels exiliats des probablement 1946. D’aquesta manera, es podien llegir amb facilitat els noms de totes les persones inhumades l’ossera comuna del cementiri de l’Oest.

El 22 de febrer de 2025, amb el mural-memorial obert i sostingut per voluntaris de Xarxa Cebrianenca i Col·lectiu de Joves del Rosselló en l'espai de la fossa, s'ha realitzat el quart acte de record i homenatge als enterrats, al que s'hi han sumant noves famílies que, gràcies a la recerca, han trobat el lloc on reposen els seus familiars morts. 

Les memòries incòmodes, oblidades o senzillament ignorades formen part de l’univers del nostre patrimoni del passat, el qual se’ns revela ara més present que mai. Molt d’aquest patrimoni té relació amb les violències, guerres, dictadures i exilis del s.XX. Donar dignitat a la memòria democràtica ens apropa al coneixement i a la capacitat de reparació. En aquest sentit, els espais més sensibles són els llocs d’enterraments massius irregulars. És el cas de la fossa del cementiri de Perpinyà. Un espai oblidat i ignorat que ha cobrat vida gràcies a una recerca necessària sobre els censos de víctimes del primer exili i la retirada republicana. Avui sabem que a la fossa comuna de Perpinyà hi ha 841 persones inhumades; mortes després de l’exili forçós als hospitals i als camps d’internament del Rosselló (Argelers sobretot, però també Ribesaltes, Sant Cebrià, Barcarès, etc.) El coneixement històric ha estat el desencadenant (com en tants d’altres casos) d’un procés de recuperació dels noms -i, per tant, de la identitat- de les víctimes. Posteriorment, ha estat la interacció amb entitats ciutadanes del Rosselló el factor decisiu a l’hora de reivindicar la dignificació d’aquest patrimoni dissonant i d’aquest procés memorial. En l’actualitat la fossa es troba en condicions lamentables, sense cap mena d’element identificador que expliqui la dimensió històrica del lloc. Una llosa de formigó defineix l’espai d’enterrament. Aquest limita amb un petit jardinet triangular que s’estén fins a la tàpia del cementiri, on se situa la lona amb tots els noms (només en dies assenyalats). Aquest indret és l’espai de dignificació, i per tant és on es deixen els elements per al record dels difunts.

 Jordi Oliva i Llorens (Sedó, 1965). Doctor en Història Contemporània per la UAB. Coordinador a partir de 1989 de l'estudi sobre el cost humà de la guerra de 1936-1939 a Catalunya al Centre d'Història Contemporània, i des de 2019 assessor científic del Memorial Democràtic per a la mateixa recerca. @jolival65