De Jaume Compte, que la Fundació Reeixida ja va posar ara fa un any al centre de la celebració dels noranta anys dels Fets del Sis d'Octubre de 1934, ara se’n torna a parlar amb motiu dels cent anys del complot de Garraf, com un dels principals responsables d’aquells fets. Per sort, perquè tothom pugui conèixer bé els fets i els personatges, l'editorial Dalmau ha reeditat el llibre de Joan Creixell El complot de Garraf (1925), ja què la primera edició feia anys que estava exhauria i era molt dificil de trobar.

Jaume Compte, ja de ben jove, va destacar pel seu esperit revolucionari. Castelló d'Empúries, la seva vila natal, se li feia petita i se’n va anar cap a Barcelona, on s’esdevenien els fets polítics i socials més rellevants de l'època. Segons les últimes investigacions, de l'historiador Marc Santasusana, hem sabut que l'any 1917 ja va passar per la presó per haver participat activament en una manifestació al cap i casal. Com a separatista i revolucionari que era, va participar en la creació d’Estat Català - Força Separatista d'Extrema Esquerra, rebatejat primer com a Estat Català - Partit Proletari, i després com a Partit Català Proletari.

Recentment, arran de la mort de l’expresident de l’Uruguai Pepe Mujica, vaig veure que rebia merescuts elogis per part de molts tertulians tant de programes de ràdio com de televisió. Tots feien referència a la seva trajectòria de militant revolucionari dels Tupamaros, per la qual també va patir detencions, tortures, intents de fugida de la presó, etc. Vaig trobar molta semblança amb la trajectòria militant d’en Jaume Compte, tot i que ni el final d'un i altre, ni els reconeixements posteriors, no són comparables.

Jaume Compte, amb els seus ideals sempre per endavant, quan el president President Macià proclamà la República Catalana, Francesc Macià (que, malauradament, en tres dies va passar a ser la Generalitat que tenim ara), i li feu una oferta de feina, ell li va venir a dir que s’estimava més fer d'escombriaire per escombrar tots els polítics. L'oncle Jaume, com a activista revolucionari i idealista, va estar sempre a punt en aquella Barcelona i Catalunya convulsa dels anys vint i trenta. Així és com va ser empresonat, condemnat a mort, a cadena perpètua, amnistiat i congraciat, fins que el varen matar en els fets del Sis d'Octubre a la seu del CADCI (Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria), defensant l'Estat Català proclamat per Lluís Companys.

Nascut a Castelló d'Empúries i fill d'una família benestant, tenia quatre germans. Un d’aquests germans, l'hereu, fou el meu avi Ignasi, que morí ben jove d'un accident de moto deixant una vídua i dos fills petits, un dels quals fou el meu pare Santiago Compte. Els meus pares varen conservar diverses cartes que l'oncle Jaume havia escrit a la família, algunes des de la presó, a la seva cunyada vídua i als seus nebots. En elles es perfila el Jaume Compte més íntim i familiar. Permeteu-me que us en transcrigui un paràgraf on deia: “En comptes de jugar amb castells, trinxeres i tendes de campanya, serà millor que facis cases, ponts, boscos, carreteres i rius, que els castells, trinxeres i tendes sols són coses per aprendre de matar els teus germans, aprendre coses supèrflues, que sols porten odi i fan els homes fanfarrons”. Llegint aquestes cartes un s'adona de l'estima que sentia per la família, de la preocupació que tenia pel benestar de la cunyada i dels nebots, així com de la seva educació. La meva àvia i els meus pares sempre en parlaven amb molt de respecte i estima; era l'oncle valent que va donar la vida pels seus ideals.

És important fer memòria i explicar que en són molts els que han estat fidels als seus ideals i a la lluita per la llibertat de la Nació catalana. Perquè n’hem tingut més de lluitadors imparables com en Jaume Compte al nostre país, i és important situar-los i tenir-los presents i per continuar fins al final el fil roig de la història. Tal com reivindica la Fundació Reeixida: Arrels, Memòria i Orgull.

Helena Compte i Pibernat (Girona, 1951). Besneboda de Jaume Compte.