Jordi Romaguera: ‘Quin aprenentatge recordeu de les aportacions que feu Joan Ballester i Canals?’
Ara que farà 45 anys de la mort de Joan Ballester, el recordo com un dels mestres més importants que ha tingut l'independentisme i amb diferència clara. Era arreu i sempre a primera fila. Encara passat un quart del segle XXI no ha sortit ningú que li faci ombra amb nous plantejaments eficaços a seguir. Per això m'ha vingut al cap el fet que molts polítics van distorsionant allò que són, allò que volen, allò pel que creuen que hi estan capacitats. Ben a l'inrevés, cada vegada surten més polítics a dir allò que no són, allò que no volen, en definitiva es van definint en negatiu. D'escrits d'en Ballester, a part dels impagables Fulls Blaus, en destacaríem més que un foc no en cremaria. He pensat de triar una carta entre els centenars que va escriure. Precisament és la darrera lletra que va escriure talment com si fos la darrera voluntat. Era de cos present que llegíem el següent. (transcric alguns fragments de la carta que fou publicada a al diari Avui el 29 de juliol de 1980 i a la revista Canigó).
Els "anti..." no es defineixen
Deia Bofill i Mates: “Nosaltres no som “anti” res. Som pro-Catalunya, pro-Cultura Catalana, pro-Llengua Catalana, pro-Llibertat Nacional Catalana...”. Del contingut d'aquesta frase, en traiem la conclusió que els “anti” són una posició “teòrica”, còmoda i mai constructiva. No obliguen massa.
Contràriament, els “pro” són una actitud que ens obliga a definir-nos i practicar-la. Quan ens definim en aquesta actitud fem una afirmació categòrica i, d'una manera ben clara, ens situa enfront de tot allò i de tots aquells que s'hi oposen.
Dintre el procés polític del catalanisme, hem tingut etapes que tot es manifestava amb un “anti” o altre. Hem viscut els “antimonàrquics”, els “antirepublicans”, els “antifranquistes”, però amb aquests “anti” no es feia cap afirmació de catalanitat, i a més era necessari canviar les definicions “anti” a cada nova situació política que es donava a l'Estat espanyol.
Quan nosaltres fem una afirmació rotunda de catalanitat, és ben segur que queda clara la nostra actitud nacional catalana i conseqüentment i per connotació, som oposats a tot allò que ens nega com a catalans i s'oposa a tota mena de llibertat.
La nostra afirmació de catalanitat és constructiva, progressiva i ben definida quant a voluntat d'integració dels Països Catalans i l'independentisme.
Deixarem de presentar-nos en negatiu i tornarem a dir públicament què som i què volem? Perquè dient allò que som ja bandegem allò que no desitgem.
Queda recordat.
Jordi Romaguera i Cubedo (L'Hospitalet de Llobregat, 1955). Editor, professor de català i agent comercial. Professionalment jubilat.