Com hauríem d'haver defensat l'art de la Franja?
Aquesta és una pregunta difícil de respondre, per diferents motius. Tots estarem d’acord en què, en una democràcia plena, la separació de poders és tangible i efectiva. Tanmateix, en un estat com l’espanyol, els greus dèficits democràtics i la parcialitat d’una justícia que es troba completament polititzada, fan que un tema com el de l’art de la Franja, o el cas paral·lel de les obres de Sixena, difícilment pugui ser jutjat amb completa imparcialitat. I més en la conjuntura política actual, en què qualsevol dels temes amb connotacions polítiques que afecten a Catalunya i entren als tribunals, acaben amb un “Santiago y cierra España”.
Ho hem vist en els tribunals aragonesos que han jutjat el cas de Sixena, que van emetre unes sentències terribles, que el Suprem va encarregar-se d’esmenar punt per punt. Tot i això, l’alt tribunal va acollir-se a un defecte de forma en la venda de les obres per evitar que aquestes tornessin al Museu de Lleida i el Museu Nacional d’Art de Catalunya. La sentència del tribunal de primera instància de Barbastre sobre l’art de la Franja pateix del mateix mal, i posa de manifest el grau d’indefensió que la part catalana va patir en aquell judici. Veurem com s’ho acaba fent el Suprem, perquè, en aquest cas, les conseqüències poden ser catastròfiques per al conjunt de museus espanyols i infinitat de col·leccions particulars que conserven art religiós venut a inicis del segle XX, en les mateixes condicions que l’art de la Franja.
En conclusió, la única via completament esperançadora que Catalunya té per defensar el seu patrimoni artístic davant aquests embats és la justícia europea. Aquestes sentències dels tribunals espanyols han atemptat contra el dret a la propietat de les institucions i la ciutadania catalanes, i existeix jurisprudència dels tribunals europeus relativa al patrimoni espanyol que podria fer-se servir en l’argumentació. Caldrà, tanmateix, exhaurir les vies judicials a Espanya i tenir paciència.
Alberto Velasco Gonzàlez (Lleida, 1976) és professor de Legislació i Tutela del Patrimoni Artístic a la Universitat de Lleida, i d’Art Medieval a la Universitat Oberta de Catalunya. És membre de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi.
[Cada setmana tindrem en aquest espai una veu de referència dels Països Catalans que respondrà breument una pregunta concreta]