Cal mantenir l’activisme per la llengua?
La resposta és un Sí rotund, clar i meridià. El mateix president Torra recordava no fa gaire, als seus comptes digitals, una cita del professor Joan Solà: ‘Canviaria totes les gramàtiques i tots els diccionaris per una llengua de carrer viva i activa (...). La llengua no la salvaran ni la gramàtica ni la normativa: la salvarà l’ús.’ La cita té un valor enorme, perquè probablement és difícil trobar, des de Pompeu Fabra, algú que hagi estimat més les gramàtiques i els diccionaris que Joan Solà. Però com a bon savi, el professor sabia que sense una comunitat lingüística sòlida no hi ha llengua que sobrevisqui. Ara bé, tot activisme i tota militància per la llengua pot esdevenir eixorc si no bastim, amb urgència, un Estat propi per a Catalunya. Al capdavall, les plataformes digitals tenen en compte els danesos i menystenen els catalans no pas pel nombre de parlants, sinó perquè uns tenen Estat i nosaltres no.
Els parlants fem viva la llengua quan la parlem sempre i arreu dels Països Catalans. Els catalans garantirem el seu futur quan esdevingui la llengua pròpia de l’Estat propi.
Francesc de Dalmases i Thió (Barcelona, 1970), va ser fundador de la CAL, Coordinadora d’Associacions per la Llengua l’any 1996; també ha estat president de l’APPEC, Associació de Publicacions Periòdiques en Català (1999-2007). @francescd
[Cada setmana tindrem en aquest espai una veu de referència dels Països Catalans que respondrà breument una pregunta concreta]