El 15M el va provocar la crisi d’un capitalisme de casino (com ara) i la seva primera traducció en retallades econòmiques, socials i de drets. A Europa, va encendre la guspira el llibret-proposta d’Stéphan Hessel Indignez-vous! De fet, no es pot parlar del 15M sense compartir la indignació del vell resistent, del lluitador de les forces franceses lliures i del pres dels camps de concentració de Buchenwald i Dora-Mittelbau. Hessel va col·laborar en la redacció de la Declaració Universal dels Drets Humans de 1948 i denuncia, el 2010, com els drets humans són vulnerats, sobretot després de la crisi financera del 2008, i la deriva egoista d’un sistema econòmic que està deixant sense futur a joves i noies a tot el món. 

Al substrat actiu del 15M s’hi ha de sumar, en temps de conseqüències de l’Operació Catalunya, una nova manera d’entendre la informació: WikiLeaks va desafiar el món. Julian Assange, que va donar a més suport al 1-O, és avui un dels presos polítics amb un futur més incert. I no es pot oblidar tampoc una primavera àrab que va commoure el món amb Mohamed Bouazizi, de 26 anys, que es va cremar quan la policia li incautava el seu carret de fruita a Tunísia, on el dictador Ben Alí disposava del 60% del PNB. Al costat, els veïns àrabs poderosos passaven maletins obscurs a la monarquia borbònica. Del 15M segueix vigent la  necessitat de denúncia de la corrupció institucionalitzada, i l’empoderament de la gent en àgores públiques i lliures, sense temaris preestablerts, per saber més, i ser i actuar millor. Per ser rebels, però rebels competents. 

Del 15M toca reprendre el fil no sectari d’esforç en comú per una fita que fa crèixer en consciència, en drets i en valors, i ens autodetermina cada dia. Que ens fa conscients que som història i fem història. I que passa el mateix fil per la Comuna de París, pel maig del 68, per la Revolució dels Clavells, pels millors moments de la humanitat que no oblida ni un 15M ni un 1 i 3 d’octubre. Un fil que ara, com sempre, desafia també, les jerarquies autoimposades i ens ensenya a no ser còmplices d’un sistema en error. 

Segueix vigent la necessitat compartida amb l'Arcadi Oliveres, d’un procès constituent per Catalunya i d’una veritable, com va dir Hessel, “insurrecció pacífica contra els mitjans de comunicació de masses que no proposen com a horitzó per a la nostra joventut altres coses que no siguin el consum en massa, el menyspreu cap als més febles i cap a la cultura, l'amnèsia generalitzada i la competició excessiva de tots contra tots”.

Àngels Martínez Castells (Mollet del Vallès, 1948). Doctora en Ciències Econòmiques per la UB, exdiputada de Catalunya Si Que es Pot durant la legislatura 2015-17 i coautora del llibre ‘Reacciona’, entre d'altres. @angelsmcastells 

[Cada setmana tindrem en aquest espai una veu de referència dels Països Catalans que respondrà breument una pregunta concreta]