És habitual sentir a parlar de l’emergència climàtica, la pèrdua de biodiversitat, el despoblament rural, i la crisi econòmica. Certament són quatre de les grans crisis, reptes, que com a societat hem d’afrontar, amb diligència i determinació.

Tanmateix, pràcticament ningú parla del model agroalimentari, és a dir, la forma mitjançant la qual produïm, comercialitzem i consumim aliments. I aquest és un greu error, un autoengany que ens manté impassibles en la bombolla on vivim.

Perquè només si transformem el model agroalimentari per tal que sigui veritablement sostenible, just, i generi una economia de qualitat lligada al territori tindrem possibilitats de respondre a les quatre grans crisis esmentades.

I per fer-ho cal que incorporem amb normalitat, als cultius i a la nostra alimentació, les més de 300 espècies silvestres comestibles i 3.000 varietats tradicionals que tenim a Catalunya i que tanmateix no fem servir, que són les que han de permetre obtenir uns aliments veritablement sostenibles, que generin economia local de qualitat, i que facin de l’agricultura i la ramaderia les millors garanties per conservar la biodiversitat i esdevenir més resilients al canvi climàtic.

Però no només això, cal que puguem conèixer amb tota certesa què hi ha darrere els aliments que consumim, perquè només així sabrem veritablement a què estem contribuint amb el nostre consum. Perquè sinó tant sols ens pinten de verd un fons que segueix sent gris. Estem, malauradament, en l'era del greenwashing (rentat de cara verd), quelcom que cal trencar amb eines de traçabilitat que ens informin on i com han estat obtinguts els aliments que consumim i quin és el preu que s’ha pagat als productors.

Perquè si seguim tenint un territori on el 90% de la superfície agrícola està ocupada per tant sols 20 cultius, uns preus en origen entre 5 i 15 vegades inferiors al preu final de venda al públic, un sector primari envellit amb només un 10% de la superfície gestionada per pagesos de menys de 40 anys, un model basat en el mercat global i l’increment de la productivitat, i uns consumidors que no sabem realment a què estem contribuint amb la nostra compra, l’únic que aconseguirem és fer més profundes les quatre grans crisis en les quals estem immersos: climàtica, biodiversitat, demogràfica i econòmica.

Són només algunes de les moltes dades que demostren que és imprescindible, i inajornable, la transformació del model agroalimentari. Per això des del Col·lectiu Eixarcolant hem iniciat una campanya de micromecenatge per fer-ho realitat. Perquè ens hi va el futur.

Marc Talavera Roma (Igualada, 1988). Doctor en Biologia per la UB. President del Col·lectiu @Eixarcolant @marc.talavera.roma

[Cada setmana tindrem en aquest espai una veu de referència dels Països Catalans que respondrà breument una pregunta concreta]