Deu anys del seu no voler anar-se’n. L’amic Barrera va ser i és un referent a la història de Catalunya (es vulgui o no, agradi o no). Convençut dels seus ideals, actituds i pensaments tant polítics com científics forma part del llegat històric més valuós que Catalunya hagi pogut rebre. I com a tal se li deu respecte i recordança.

Cap homenatge de partits polítics ni d’institucions catalanes podran esborrar els escarnis que va rebre en vida i un cop mort. El 2001 es va poder defensar malgrat la intransigència de certs escrits periodístics, certes declaracions de polítics i les girades dels seus propis. El 23 de setembre del 2020 el Plenari de l’Ajuntament de Barcelona va aprovar retirar-li la Medalla d’Or de la Ciutat de Barcelona, atorgada a títol pòstum el 2012, sense poder-se defensar de les calumnies públiques, culminant, així, l’aversió dels polítics, uns per conveniències del moment i d’altres per la animositat de dècades vers ell i el que defensava.

Independentista, estimar i servir Catalunya per damunt de tot, senzill, honest, dir sempre el que pensava, són, entre molts altres, trets de la seva personalitat inqüestionable. Fins el seu darrer moment creia i esperava del Parlament de Catalunya i del Govern de la Generalitat el gest agosarat i la valentia de l’execució d’esdevenir un estat independent.

Les mostres que és en el nostre record són, sens dubte, les accions que la nostra Associació ha fet durant aquests deu anys i les que farà, ja que és impossible oblidar tan fidel i integre fill de Catalunya. No va tenir temps per deixar-nos les seves memòries (que volia començar el setembre del 2011), tanmateix ens ha deixat suficient documentació perquè la nostra associació hagi començat fa més d’un any un currículum documentat d’ell. I en motiu del seu record som receptors de donacions documentals de persones que es resisteixen a la pèrdua del seu incansable treball i dedicació a Catalunya durant la seva vida formant part del patrimoni català.

Va ser home de poques paraules, de pocs discursos, enemic dels protagonismes, de les hipocresies, dels afalagaments convencionals, tanmateix les seves paraules van ser, moltes vegades, colpidores per aquells qui l’ambició del poder apaga la flama de l’autèntica catalanitat. Home lluitador per les llibertats individuals i col·lectives, va commoure consciències adormides o senzillament endurides per la material ambició política, cultural i científica. A cops incòmode, però exigent amb ell mateix i amb els altres. No va estar, mai, al servei d’interessos, sinó sempre esperant acomplerts els ideals de ser un país lliure i sobirà. Certament i sortosament mentre els interessos passen, els ideals perduren.

El seu coratge, la seva sinceritat, la seva lleialtat, la seva amistat, el seu mestratge, resta en cadascú de nosaltres i en contrades més llunyàries.

Les seves conviccions i la visió d’una Catalunya no sotmesa han deixat escola, som molts els qui seguim i seguirem la seva trajectòria humana, política i científica.

Catalunya, fa deu anys, va perdre un gran home, un insigne català i un convençut independentista.

M.Carme Carmona i Cornet (Barcelona, 1945). Presidenta de l'Associació d'Amics d'Heribert Barrera.

[Cada setmana tindrem en aquest espai una veu de referència dels Països Catalans que respondrà breument una pregunta concreta]