L’independentisme a les Illes pren volada. La submissió és similar a la dels altres territoris. Tot i això, a diferència del Principat, no hi ha una majoria sobiranista. Sabem (i ho saben els qui s’hi oposen) que en exercir el dret a decidir, s’esvairà la por. Sabem també que, quan una part del territori es constitueixi en estat en el marc de les nacions lliures del món, molts d’illencs sol·licitarem la nacionalitat per tal d’esdevenir, amb drets i deures, catalans.

Dit això, cal recordar que la Guerra d’Ocupació (1705-1715), com l’anomenà Eva Serra, i els Decrets de Nova Planta, a més d’usurpar-nos la sobirania, forçaren l’esquarterament de la Nació Catalana (per usar la locució que hauríem de fer valer). Recobrada la sobirania, doncs, hi ha un segon objectiu: la reunificació. Per assolir la fita és imprescindible que tothom, ja des d’ara, esbuqui el mur mental dels mapes regionals i edifiqui el de tota la nació, com va fer Joan Oliver (Pere Quart) en declarar que somiava una pàtria completa.

Al llarg de la història, hem fet intents d’esbaldregar l’esquarterament. El Pacte de Tortosa de 1869 és un referent. En el darrer segle, hi ha hagut altres dues iniciatives. El 1933, es va crear el Comitè de Relacions entre Catalunya i Mallorca, amb una crida a la unitat signada per personalitats rellevants (Pompeu Fabra, Rovira i Virgili, Ventura Gassol, Joan Mascaró, Emili Darder, Oliver Domenge, Duran i Sanpere...). L’estiu de 1934 s’anuncià un programa d’intercanvis de cara a la tardor que els fets d’octubre obligaren a suspendre. L’any 1936, es va crear un nou ens, ara amb el nom Comunitat Cultural Catalano-Balear. El mes de maig 165 personalitats signaren un «Missatge als Mallorquins» amb una nova crida. El missatge va ser correspost amb una «Resposta als Catalans», amb 153 signatures que ratificaven «l’afirmació de fidelitat a una pàtria natural que és, per damunt de tota política, la terra on és parlada la mateixa llengua». El Missatge i la Resposta varen motivar dos escrits similars, un a Menorca i l’altre a València. El 21 de juny de 1936 es detallà un programa orientat a l’agermanament, però la insurrecció del 18 de juliol va fer cert el pronòstic de Miquel Ferrà: “Això si no surt un dictador fascista i ho envia tot en l’aire com els titeres de maese Pedro!”.

Gregori Mir, a El Mallorquinisme Polític, va titular el darrer capítol: “La unitat: un camí que l’alçament militar-feixista interrompé.” Francesc de B. Moll, també s’hi va referir: “Catalunya i Mallorca romangueren incomunicades i la incomunicació va impedir la col·laboració projectada.” La Guerra dels Tres Anys va estroncar l’aproximació, però... i ara? No és un bon moment per intentar-ho de bell nou?

Bartomeu Mestre i Sureda, Balutxo (Felanitx, 1952). @balutxo És un escriptor i un investigador infatigable. En el bloc Etziba Balutxo...divulga els seus treballs de recerca amb articles molt ben documentats. També ha estat un ferm impulsor de moltes reivindicaccions i commemoracions com la del Tricentenari de 1715 o els 500 anys de la Germania de Mallorca.