Per quines raons hi ha tanta oposició als Jocs Olímpics d'Hivern?
Diverses raons —amb qualsevol per separat ja n’hi hauria prou per desfer la bombolla. Juntes, formen una bateria d’arguments difícil de rebatre.
Primer de tot, per una qüestió de dignitat de país. El Pirineu no hauria d’esperar uns jocs per rebre l’atenció i les inversions que necessita. Aquest país hauria d’apostar per l’equilibri territorial, per la igualtat de drets i oportunitats dels ciutadans, visquin on visquin, i per una pagesia viva i amb futur, i no embolicar-se amb dubtosos jocs de mans hivernals. Se’ns diu que situarien el Pirineu al mapa, i això és un insult per als que hi viuen i s’esforcen cada dia perquè sigui un país actiu, malgrat l’oblit, la burocràcia i una òptica barcelonocèntrica que tot ho complica. El futur no passa per jugar-s’ho tot a la carta del turisme, mentre el sector primari agonitza sense que als gestors públics no els importi gens ni facin el més mínim gest per posar-hi remei.
En segon lloc, per la incertesa climàtica: sobre això només cal que escoltem el que ens diuen els científics amb dades i estudis.
I, en tercer lloc —l’ordre dels arguments és purament aleatori— pels companys de viatge. Qualsevol projecte compartit amb el Comitè Olímpic Espanyol i el Govern d’Aragó implica (i ens ofereixen gloriosos exemples cada dia) vassallatge, humiliacions contínues i submissió, i no s’entén (o massa que s’entén) aquesta voluntat d’acotar el cap i fer passar bou per bèstia grossa.
Albert Villaró i Boix (La Seu d'Urgell, 1964) @albertvillaro és un reconegut escriptor andorrà amb diversos títols publicats i premiats.També és historiador i ha estat director de Cultura i també d'Arxius, Patrimoni i Recerca del Comú d’Andorra la Vella i, actualment, és coordinador de la secció d'història d'Andorra Recerca + Innovació. Entre d’altres col·laboracions escriu una columna diària al Diari d'Andorra.
[Cada setmana tindrem en aquest espai una veu de referència dels Països Catalans que respondrà breument una pregunta concreta.]