Per quina raó la cançó improvisada té tant d’èxit?
Per fi torna el circuit en el panorama glosador als Països Catalans després de dos anys de pandèmia. El divendres 13 de maig comencen les 12 hores de glosa a Amposta, capital del Montsià, on ens hi aplegarem un centenar de glosadors del Principat, del País Valencià, de Menorca i de Mallorca per afilar les nostres paraules en forma de versos improvisats amb música (jotes, corrandes, garrotins, etc.). Però… per què ens deu agradar tant això de glosar?
La glosa té alguna cosa que enganxa. Aquells qui veuen uns glosadors improvisant se sorprenen, s’emocionen, reflexionen, riuen...queden meravellats d’aquest art que combina la poètica, la música, l’enginy i la rapidesa. Potser és per això que a Catalunya fa uns quants anys que ha revifat amb força. Ho ha fet en forma d’espectacles com el Combat de corrandes de Montagut (21 de maig), la Mostra Nacional de Sant Quirze del Vallès (28 de maig), la Trobada de Cantadors d’Espolla (16 de juliol), el Combat de Verges, i molts d’altres. També hi ha cada vegada més grups que es troben informalment per glosar en espais com casals i ateneus a Girona, Figueres, Manlleu, Terrassa, Barcelona, etc.
El que a mi realment em captiva, a part de la bellesa de jugar amb les paraules i el seu sentit, és que la glosa ens fa sentir en comunitat, compartir discursos, crear debats i empoderar-nos. Recentment amb l’associació Cor de Carxofa hem creat un grup de treball i reflexió de dones glosadores per posar la mirada en la perspectiva de gènere en el món de la glosa: les trobades de Nyàmeres. Intentar canviar els discursos i actituds masclistes que hem normalitzat en la cultura popular i en concret en la nostra petita parcel·la, és una feina que ens toca fer per tal que la glosa pugui tenir encara més èxit i arribar a tothom en les mateixes condicions.
Tal com pot ser una eina de reivindicació i lluita, també en pot ser una de construcció de país. Sense anar més enllà, aquest cap de setmana a Amposta compartirem versos en els nostres dialectes i intentarem fer arribar el nostre missatge d’amor per la llengua i la cultura a totes les Terres de l’Ebre. Corrandes en mallorquí, jotes en català oriental, romanços en tortosí: l’orgia de la glosa. No us ho podeu perdre!
Gemma Balagué Escoda “Fardatxa” (Tortosa, 1987). Mestra de música i glosadora. @fardaxa www.fardatxa.cat
[Cada setmana tindrem en aquest espai una veu de referència dels Països Catalans que respondrà breument una pregunta concreta.]