Què vol dir que no tenim dret a tenir memòria curta?
La memòria curta és una greu malaltia que pot afectar a moltes persones, però quan la ‘memòria curta’ és política, sigui voluntària o forçada, encara és més greu, ja que perjudica tot un País. I això és molt clar en el cas de Catalunya.
El compromís que vàrem adquirir, pel nostre honor, fent la promesa dins el moviment escolta català, de ser fidels a la Pàtria, ens obliga a mantenir i fer pública la nostra fidelitat de manera activa. Prat de la Riba, Valentí Almirall, Rovira i Virgili, Francesc Macià... amb el seu exemple de patriotisme, ens han marcat el camí de la catalanitat que cada cop és més ple d’oblits i males herbes.
Molts són els factors de la pèrdua de la catalanitat: abandonament dels valors tradicionals, assumpció de mentalitats foranies, campanyes anticatalanes de desprestigi del País i els seus prohoms, immigració que no pot integrar-se, etc. Però n’hi ha un de factor que podem considerar una greu malaltia i és la memòria curta. Sovint, qui té la memòria curta és perquè té coses inconfessables a oblidar.
Per això, davant dels oblits, ens toca recordar aquells amics absents amb qui compartirem diverses accions cíviques durant la clandestinitat. El testimoni dels bons amics i companys d’acció al servei del nostre país i nació, ens anima a continuar fidels al compromís i a continuar treballant perquè la veritat, amb l’esforç de tots, ens faci lliures.
Nemesi Solà Franquesa (Barcelona, 1929) Flequer de professió, és un activista català impulsor de moltes iniciatives com el segrest de la imatge de la Mare de Déu de Núria, la Flama del Canigó o la dignificació del Fossar de les Moreres. L’any 2018 va rebre la Creu de Sant Jordi en reconeixement a la seva trajectòria en pro de la cultura catalana i dels drets nacionals de Catalunya.
[Cada setmana tindrem en aquest espai una veu de referència dels Països Catalans que respondrà breument una pregunta concreta.]