El 9 d’Octubre es commemora l’entrada del rei Jaume I a la ciutat de València, l’any 1238, després d’haver-la conquerida sense saqueig, per rendició pactada amb el rei Zaian. La transcendència del fet rau, sobretot, en el canvi de comunitat religiosa, lingüística, de costums i drets i de «condició nacional» (si se’m permet la ucronia) que implicava aquella entrada.

El particularisme valencià de les classes dominants de la ciutat, de més en més acastellanat i acastellanades, ha volgut convertir la celebració en un acte provincià i caduc, sense cap tremp de vindicació nacional. De fet, durant l’estricta dictadura franquista i el postfranquisme borbònic, l’acte ha estat patrocinat i presidit per les autoritats del Règim, que passegen amb parafernàlia coent i provinciana una senyera adulterada, que no és la reial dels quatre pals vermells sobre fons daurat de Jaume I, la de l’impressionant Penó de la Conquesta que es conserva a l’Arxiu Municipal de València, mig d’amagat, com qui diu.

Una comitiva que rep el nom de «processó cívica» —sovint «incívica» per la presència fastigosa de feixistes blavers—, la qual processó, durant el franquisme estricte, anava custodiada per un piquet militar. De tota manera, he de dir que això va provocar una incipient presa de consciència d’un servidor, ja que, allà pels primers anys seixanta, un benvolgut capellà de l’Escola Pia amb qui assistíem a l’acte els joves estudiants de batxillerat, ens va dir, entre bromes i veres, «ara venen les forces d’ocupació».

Durant la dècada dels 80 del segle XX, per tal de donar-li una mica d’alegria al pobre de Jaume I, immòbil dalt del cavall de la magnífica estàtua eqüestre feta per l’escultor barceloní Agapit Vallmitjana (1833-1905), iniciàrem la Manifestació del 9 d’Octubre que recorre, per la vesprada, els carrers de València fins al Parterre. Esteu tots convidats a participar-hi.

Ras i curt, doncs, la Diada del 9 d’octubre simbolitza l’inici de la catalanitat dels valencians, per molt que els espanyolistes i acastellanats no vulguin acceptar-ho.

Josep Guia i Marín (València 1947) és doctor en Matemàtiques (1974) i en Filologia (2008) per la Universitat de València, de la qual ha estat Vicerector d’Estatuts (1984-86) i professor del Departament d’Àlgebra (1971-2010). Per la seua militància política independentista, com a membre del PSAN (del 1974 al 2020), ha estat detingut, multat i processat diverses vegades, abans i després de la mort de Franco. És patró de la Fundació Huguet, directiu de la Societat Coral El Micalet i membre, pel País Valencià, de l’Assemblea de Representants del Consell de la República Catalana. Ha escrit treballs d’investigació matemàtica, llibres de recerca filològica i d’assaig sobre la qüestió nacional, així com articles relatius a la lluita independentista, la memòria democràtica, l’obra de Joan Fuster, etc. @JosepGuia