J. Antoni Iglesias-Fonseca: Quines particularitats té el 'Llibre dels fets' de Jaume I?
El manuscrit més antic del Llibre dels feyts, o redacció catalana de la Crònica de Jaume I el Conqueridor, es conserva actualment al fons antic de la Universitat de Barcelona (ms. 1, CRAI-UB). Sabem, per documents de cancelleria, que n’hi va haver altres còpies anteriors que s’han perdut. Aquest manuscrit, datat al monestir de Poblet el 17 de setembre de 1343, va ésser copiat per Celestí Destorrents per mandat del seu abat, Ponç de Copons (segons que podem llegir al seu explícit, als paràgrafs finals de la còpia: “E fo escrit en lo dit monestir de Poblet de la mà d’en Celestí Destorrens e fo acabat lo dia de sent Lambert, a .XVII. dies del mes de setembre en l’any de .MCCCXLIII.”, fol. 201r); a més, aquest exemplar sembla ésser el mateix que el comte-rei Pere el Cerimoniós reclamava a l’abat de Poblet només un parell de setmanes abans de la finalització de la còpia. Aquest manuscrit, conegut per algunes edicions facsímils, està escrit en una bella escriptura gòtica librària, molt rodona i cal·ligràfica, executada amb molta cura, de factura luxosa (amb calderons i caplletres de diversos colors i alguna miniatura conservada) i conté 201 folis en pergamí (al darrer dels quals hi figura, com hem dit, la datació). És el ms. H o de Poblet en la tradició textual del Llibre dels Feyts i en constitueix la còpia més antiga conservada. La primera edició impresa d’aquesta obra es farà a València, als tallers de Joan Mei, el 1557.
Santa Maria de Poblet, com és sabut, és panteó reial per decisió de Pere el Cerimoniós i Jaume I hi és enterrat (no oblidem que el Conqueridor al final de la seva vida va prendre els hàbits del Císter i en va ésser un gran benefactor del monestir); el Cerimoniós també el va triar per albergar la que havia d’ésser la biblioteca reial (segons un altre document molt conegut datat el 1380).
J. Antoni Iglesias-Fonseca. Director del Departament de Ciències de l’Antiguitat i de l’Edat Mitjana de la Facultat de Lletres i professor de Ciències i Tècniques Historiogràfiques (Paleografia, Codicologia i Diplomàtica) de la Universitat Autònoma de Barcelona.