Com en molts altres àmbits de la nostra societat, l’ús del català al sector de la sanitat està en franca recessió. Possiblement podríem dir que estem “en emergència lingüística” com alguns lingüistes han suggerit. Dades del Col·legi de Metges de Barcelona mostren que un 60% de nous col·legiats són de fora de Catalunya. Segons una enquesta recent del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya actualment el 50% dels actes mèdics es fan en català, però aquest número baixa al 30% a la franja d’edat entre els 30 i 44 anys (figura 1). Les dades del Consell de Col·legis d’Infermeres de Catalunya mostren una tendència similar.

Per altra banda, un 50% dels metges nascuts a la resta de l’Estat, i un 80% dels metges extracomunitaris enquestats, voldrien millorar el seu nivell de català.

El gener del 2023, un grup de metges vàrem iniciar un xat per fer un intercanvi d’opinions i propostes sobre com fomentar l’ús del català a l’àmbit sanitari. Es tractava de crear un laboratori d’idees (think tank) obert a tothom, sense politització i amb un àmbit d’actuació als Països Catalans. Ràpidament, vàrem aconseguir ser més de dos mil participants en el xat, i això ens va animar a crear una associació inscrita el gener del 2024, i que s’anomena Salut pel Català, amb vocalies específiques de metges, infermeres i pacients. Actualment, comptem amb els següents membres de la Junta: president: Lluís Mont; vicepresident: Josep M. Llovet; secretària: Malú Souza; tresorer: Jaume Estany i vocals: Glòria Bassets, Carme Beltran, Marina Geli i Toni Rossell. Comptem també amb un grup de promotors vinculats als col·legis de metges i d’infermeres, així com representants de diverses associacions, com l’Acadèmia, Òmnium Cultural, Plataforma per la Llengua, etc.

Ja des de l’inici vàrem constatar que existeix un desconeixement dels drets lingüístics dels pacients per part dels professionals sanitaris com dels mateixos usuaris. En aquest sentit, vàrem voler fugir explícitament de l’enumeració de greuges, per centrar-nos en el foment de l’ús del català a l’àmbit assistencial, així com en la docència i la recerca biomèdica. Per això proposem l’intercanvi d’opinions i propostes fetes d’àmbits i ideologies heterogenis però amb un denominador comú: la voluntat de promoure l’ús del català.

Creiem que, tot basant-nos en una col·laboració desinteressada, transversal i creativa, podem fer una aportació important al prestigi i ús quotidià del català en l’àmbit biomèdic, tant assistencial com de recerca.

En aquests mesos d’existència hem endegat una sèrie d’accions. La primera feina ha estat consolidar-nos com associació. Una de les primeres accions que vàrem fer va ser l’edició d’un fulletó de bones pràctiques per al personal sanitari, així com un decàleg de drets dels pacients.

Amb motiu de les darreres eleccions al Parlament de Catalunya, vàrem promoure un manifest, que va rebre el suport de partits i associacions com el Consell de Col·legis de Metges, el Consell de Col·legis d’Infermeres, l’Acadèmia de Ciències Mèdiques, Òmnium Cultural, la Plataforma per la Llengua, Comuns, CUP, ERC i JuntsxCat.

El manifest era el següent:

L’Associació de Salut-Metges pel Català amb motiu de les eleccions al Parlament de Catalunya i la Presidència de la Generalitat vol constatar:

-L’ús insuficient i decreixent del català entre els professionals sanitaris, i en els documents i activitats relacionades.

-El decreixement del nombre de col·legiacions, estudiants i residents catalanoparlants entre el personal sanitari.

A aquests efectes, i per tal de redreçar aquesta situació, promou les següents mesures perquè siguin adoptades pels partits polítics concurrents a les eleccions:

-Creació de Grups de Dinamització del Català a hospitals i centres de salut, i Síndics del Català a cada regió sanitària de Catalunya, promoguts per la Generalitat per vetllar pel foment de l’ús del català en la documentació, la formació, i les bones pràctiques amb els pacients i en les activitats professionals.

-Garantir la implementació de la normativa del coneixement del català establerta segons la legislació vigent (nivell C1 o B, d’acord amb la categoria professional, i atorgat per l'organisme oficial competent) en un període de dos anys, en tot el personal contractat en centres públics en properes convocatòries de places.

-Garantir als usuaris a ser atesos en català a tots els serveis d'atenció a la salut tant públics com privats.

-Instar els partits catalans a promoure l’ampliació de places a les Facultats de Ciències de la Salut en els graus de Medicina i Infermeria amb un total de 500-1.000 noves places, respectivament, en el proper període legislatiu, així com renegociar el districte únic vigent a l’Estat per les Facultats de Ciències de la Salut i per l’adjudicació de Residents. Aquestes actuacions, tot i no ser responsabilitat directa de la Generalitat, es consideren clau en la negociació amb el Govern de l’Estat per a millorar l’ús del català entre el personal sanitari.

-Continuar facilitant l’aprenentatge del català als professionals amb cursos presencials o virtuals, tot assegurant-ne la dotació pressupostàriament per a la cobertura dels llocs de treball en hores laborables, així com garantir una acollida lingüística apropiada pels nouvinguts.

-Crear una taula de dinamització del català a Salut amb la participació del Govern, representants dels grups de dinamització i d’entitats de la societat civil interessades en el foment de l’ús de la llengua pròpia entre els professionals sanitaris.

Continuem treballant des de Salut pel català, en contacte amb altres entitats, associacions i el Departament de Salut, per tal redreçar la situació actual i aconseguir normalitzar l’ús del català a la sanitat. I convidem a totes les persones vinculades al món de la salut i compromeses amb la llengua, a anar per feina amb nosaltres, seguint-nos i afegint-se als canals i xats de la xarxa X @MetgxCat, de Telegram, WhatsApp, o associant-se a Metges pel Català.

Lluís Mont Girbau (València, 1958).@LluisMont2 Cardiòleg de l’Hospital Clínic de Barcelona. President de l’associació Metges pel Català – Salut pel Català.

Nota: la imatge que il·lustra aquest escrit és un fragment de la coberta del llibre d'Antoni Beltran Ensenya'm la llengua (Editorial Gavarres, 2023)