Els “Diàlegs amb música” són uns actes divulgatius de la Fundació Pau Casals dedicats a tractar temes relacionats amb el llegat musical i humanístic de Casals des d’una perspectiva contemporània. Són actes oberts amb una durada aproximada de 90 minuts, que s’inicien i acaben amb unes interpretacions musicals – normalment obres de violoncel i piano. Després de les primeres interpretacions es dona pas a una conversa entre especialistes en el camp de la música, la història, la filosofia o altres àmbits.

Els “Diàlegs amb música” que s’han programat han tractat temes diversos relacionats amb la biografia i llegat de Casals: “Pau i Victòria. Connexions musicals entre Pau Casals i Victòria dels Àngels”, “Els tres Pablos: Casals, Neruda i Picasso”,  “100 anys de l’Orquestra Pau Casals”, “Pau Casals a les Nacions Unides”, “L’Associació Obrera de Concerts” ...

El proper 30 d’octubre a les 19 h, a l’auditori del CCCB,  hem programat una nova edició amb el títol “Art i Pau”, per conversar sobre la relació de l’art en el desenvolupament de la cultura per la pau, amb la participació de Kristian Herbolzheimer, director de l’Institut Català Internacional per la Pau, Mohamad Bitari, escriptor i traductor, Anna Slizinova, soprano i fundadora d’Unlock Art i Anna Carné, violoncel·lista llicenciada especialitzada en pedagogia de l'instrument, que conduirà el diàleg. L’acte comptarà amb les interpretacions musicals del violoncel·lista Stanislas Kim, Primer Premi en el Concurs de Violoncel Klaipėda 2023, i de la pianista Marie Rosa Günter.

Pau Casals va posar la música al servei dels ideals de pau, justícia i llibertat. El 1917 es va negar a tocar a la Rússia soviètica i uns anys més tard, el 1933, va rebutjar tocar a l’Alemanya de Hitler. Des de l’exili va ajudar milers de refugiats de la Guerra Civil espanyola i amb la Segona Guerra Mundial va intensificar el seu compromís. El 1946 es va negar a tocar als països aliats per la seva tolerància amb el règim franquista i va emprendre un llarg silenci musical. Aquesta actitud el va fer mereixedor, entre d’altres, de la Medalla de la Pau de les Nacions Unides.

Jordi Pardo (Granollers, 1959). Gestor cultural i director general de la Fundació Pau Casals. Llicenciat en Geografia i Història per la Universitat de Barcelona; EMPA-MBA, Executive Master in Public Administration, i FGAP-Diplomat en Funció Gerencial de les Administracions Públiques per ESADE Business School, Diploma en Estudis Avançats (DEA) per la Universitat de Barcelona, Departament de Didàctica de les Ciències Socials. Ha estat gerent del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona CCCB; director-gerent del Museu i Parc Arqueològic d’Empúries. En el sector privat ha dirigit i assessorat projectes de cultura, desenvolupament i regeneració urbana en diferents països d’Europa, Amèrica i Àsia. Ha estat membre del comitè de set experts independents de la Comissió Europea que avaluen i seleccionen les Capitals Culturals d’Europa (European Capital of Culture. 2011-2016), i membre del grup d’experts en polítiques culturals de la UNESCO. Consultor d’UNESCO pel programa de Cultura, Desenvolupament i Governança (2011-2015).