Frederic Perers: Han aconseguit castellanitzar el català ‘sin que se note el cuidado’?
Aquell ‘cuidado’ de 1716 era simple estratègia. Fer semblar el que no eren. La crua realitat que ens esperava després de la derrota a la guerra de Successió van ser la carretada d’ordres i decrets que Castella va promulgar amb l’objectiu d’esborrar-nos l’idioma, començant per treure-li l’estatus d’oficial. El català va estar-se dos segles i mig sense oficialitat. És molt gros. Això, òbviament, ha acabat tenint conseqüències per a la llengua.
El llibre L’efecte Villalpando, que acabo de publicar, mostra el recorregut que ha fet el català al llarg dels segles i constata que, més temps passem sota dominació espanyola, més tocat queda. El llibre se centra especialment en l’impacte que té en el lèxic la subordinació del català al castellà. Aplega i classifica els castellanismes ja admesos, els que podem trobar al diccionari. Com que hi surten endreçats per segles, es pot veure fàcilment que fins al XV la influència del castellà és anecdòtica, la normal venint d’un territori veí. Després de la unió dinàstica, la llista d’hispanismes creix, però no és comparable amb l’allau de castellanismes que ens entren des de l’aprovació dels decrets de Nova Planta i fins avui. L’efecte Villalpando vol ser, sobretot, un crit d’alerta. Amb poder polític i voluntat dels parlants, les coses podrien anar d’una altra manera.
Frederic Perers (Barcelona, 1974). @_fredericperers. És artista visual i dissenyador d'interiors. En tota la trajectòria de Perers (fredericperers.cat) hi ha dos components que gairebé sempre es repeteixen: la memòria i la llengua. Són obres seves Casa pairal (2020), La Ribera homenatja la Ribera (2014), Patirmoni (2003) o Sempervivens (2002). Va publicar Voreres, la memòria subtil (Ajuntament de Barcelona, 2017). Va cofundar Llengües Vives, publicació que va dirigir entre 1996 i 2009. L’efecte Villalpando (Edicions Andana, 2024) és el seu darrer projecte, un treball que aplega més de quatre-cents castellanismes normatius.