Enguany es compleixen 50 anys de la mort d’Aurora Bertrana i Salazar (Girona, 1892- Berga, 1975). A banda de l’efemèride, és una figura que, com tantes d’altres, cal reivindicar pel seu compromís amb la terra, la llengua i la cultura catalanes.

Escriptora, viatgera, periodista, música, conferenciant, política, traductora… era una dona  de múltiples facetes que va viure i va patir un segle XX convuls i que, malgrat tot, connecta amb el segle XXI.

Filla de Prudenci Bertrana i Neus Salazar, va irrompre en les lletres catalanes amb articles a La Veu de Catalunya (1923) en tant que estudianta de música a Ginebra. La seva opera prima, Paradisos oceànics (1930), basada en l’estada a la Polinèsia Francesa, va projectar-la a la Catalunya de preguerra.  Aleshores es va forjar la imatge d’intel·lectual moderna, cosmopolita i progressista. Al principi, el pare li va desaconsellar escriure com a mitjà de vida; no obstant això, van acabar col·laborant en la novel·la L’illa perduda (1935). Així mateix, va publicar El Marroc sensual i fanàtic (1936), fruit dels seus reportatges sobre  les dones musulmanes.

El 1938 va veure’s abocada a un exili dur: el marit suís va passar al bàndol nacional i la família política li va donar l’esquena. Les amistats van aixoplugar-la, tant a Suïssa com a França. Va donar suport als catalans dels camps de la Catalunya del Nord i va col·laborar en una missió humanitària a Étobon (Alta Savoia), un poble castigat per la Segona Guerra Mundial.  

El 1949 va tornar a un país sotmès al franquisme. Tot i així, mantenia l’esperit inquiet i l’escriptura com a constants vitals. Va aconseguir publicar regularment. D’aquella etapa, cal destacar Entre dos silencis (1958) i Vent de grop (1967), que Francesc Rovira-Beleta va dur al cinema amb el títol La larga agonía de los peces fuera del agua (1970). La commemoració del centenari del naixement del pare (1967) i la instauració del premi de narrativa de Girona, que en du el nom, la van retornar a la vida pública.  

Memòries fins al 1935 (1973) i Memòries del 1935 fins al retorn a Catalunya (1975) tanquen un corpus eclèctic, trilingüe ―català, castellà, francès―, que abraça una trentena de llibres.  

Girona i Berga han organitzat diversos actes per homenatjar-la. El programa Recordant Aurora Bertrana s’anirà actualitzant amb noves propostes; amb tot, cal destacar que Aurora Bertrana va néixer el 29 d'octubre, diada de Sant Narcís, és per això que es farà una dramatització sobre l'autora en relació amb Girona i les Fires aquell dia a la sala La Planeta, de Girona, a les 18 h. 

 Adriana Bàrcia José (Girona, 1975). És escriptora, màster en Filologia Catalana i tècnica lingüística. És especialista en feminisme i Aurora Bertrana, també és membre del Consell assessor de la col·lecció Josep Pla de la Diputació de Girona. Col·labora en mitjans diversos.