Enguany es compleixen 300 anys de la mort d’Antoni Desvalls i de Vergós, primer marquès del Poal. Antoni Desvalls va ser un militar català que va destacar sobretot pel seu paper durant la guerra de Successió lluitant a favor del bàndol austriacista.

Antoni Desvalls no era un polític, ni un comerciant, ni un artista... era un militar d’ofici. I feia bé la seva feina. No és normal que a Catalunya s’homenatgi un militar per haver fet bé la seva feina. No hi ha res d’heroic en fer la guerra. Al contrari, sol ser una tasca brutal i mal vista. Però en qualsevol país normal, és una feina per a la qual cal estar ben preparat. Avui en dia ser militar a casa nostra està estigmatitzat. Però en èpoques passades era un ofici de prestigi que va rendir molts bons serveis al país.

A l’ombra de personatges més coneguts com Antonio de Villarroel, Rafael Casanova o el general Josep Moragues -associats indissolublement en l’imaginari popular a l’enfrontament de Catalunya amb els exèrcits franco-castellans- la figura de Desvalls s’alça com el paradigma de la noblesa catalana del moment, entregada a la carrera militar i que tants bons comandaments donà a les forces al servei de Carles III -i també, cal dir-ho, a l’exèrcit del Duc d’Anjou- com ara Josep Antoni de Rubí i de Boixadors, marquès de Rubí, Josep de Peguera i de Cortit, Francesc Sans de Miquel i de Montrodon, o el germà d’Antoni, Manuel Desvalls i de Vergós.

Una noblesa compromesa amb la causa catalana fins a l’extrem de jugar-se el patrimoni i la vida per defensar les Lleis, Constitucions, Privilegis, Honors, Costums i Prerrogatives del Principat de Catalunya. Convençuts que el model absolutista que volia imposar el Duc d’Anjou perjudicava els seus interessos i els de tot el país, van apostar fermament per Carles III d’Àustria, fins al punt que molts d’ells van haver de marxar a l’exili després de la caiguda de Barcelona l’Onze de Setembre de 1714. Van veure embargats els seus béns i revocats els privilegis nobiliaris. Prova irrefutable que el seu compromís no era per interès pecuniari, sinó fruit d’un patriotisme de pedra picada basat en la defensa de la pàtria, els furs i el rei.

L’homenatge a Francesc Desvalls i de Vergós és també un homenatge a tots els homes i dones que van donar-ho tot per defensar un model de país basat en les llibertats pactades amb el Príncep a les Constitucions de Catalunya, molt més avançat que el model absolutista que oferia el monarca castellà, i també un model econòmic que afavorís la indústria local i el comerç amb les potències marítimes europees: el Regne Unit i les Províncies Unides.

 Marc Clotet i Nyffenegger (Manresa, 1969). Enginyer Industrial de professió, de jove va desenvolupar una intensa activitat en entitats esportives (Club Atlètic Manresa, Beisbol Club Manresa), estudiantils (BEI) i polítiques (JERC, ERC). Des del 2005 és president de l’Associació Miquelets de Catalunya i actualment és també Comissari de l’Any Desvalls.