Prada és una ciutat mítica de Catalunya Nord. Al peu del Canigó, muntanya sagrada dels catalans, cantada per Jacint Verdaguer en el seu immortal poema, voltada per les “superbes abadies” de Sant Miquel de Cuixà, Sant Martí del Canigó, Marcèvol i Serrabona. Veïna de Rià, bressol de Catalunya, pàtria del Comte Guifré, fundador de la dinastia catalana i, finalment, terra d’acolliment dels catalans cada vegada que, en la història, ha sigut necessari.

Fa poc, l’any 1939, Pompeu Fabra, com molts dels seus compatriotes, pren el camí de l’exili. Més de 550.000 republicans passen la ratlla cap a França. La majoria acabarà en els camps de concentració d’Argelers, Sant Cebrià o el Barcarès. Pompeu Fabra coneixerà una errància de 4 anys entre Illa, Perpinyà, Prada, París, Montpeller, altra vegada Perpinyà i finalment Prada (1942). Cal dir que Ferran Rahola (un fill de Carles Rahola que es va casar amb la Dolors Fabra, filla de Pompeu Fabra), havia compartit el camp d’Argelers amb Julià Gual i que fou aquest, que vivia a Prada, que els va proporcionar el pis del número 15 del carrer dels Marxants, on Pompeu Fabra va viure fins a la seva defunció el dia de Nadal de 1948. Va ser enterrat al cementiri del municipi, pensant, malgrat tot, en un possible trasllat del cos més tard a Badalona.

Aquests anys (1939-1948) van convertir Prada i Catalunya Nord en el centre històric de l’exili en terra catalana. Aquí hi van viure i conviure, treballar, militar, lluitar i mantenir la flama gent com Pau Casals, Pompeu Fabra, Josep Puig i Cadafalch, Antoni Rovira i Virgili, Carles Pi i Sunyer, Joan Alavedra, Francesc Pujols, Rafel Moragas, Eugeni Xammar, Emili Vigo, Josep Carner i tants i tants d’altres, sense descuidar els anònims.

L’any 1978 es van celebrar a Prada les Festes Pompeu Fabra, que van tenir gran ressò. En aquesta ocasió, la família Fabra-Rahola van decidir que el Mestre es quedaria definitivament a Prada, que també era terra catalana.

És per això que cada any s’hi celebra la Renovació de la Flama de la Llengua Catalana, sobre la tomba de Pompeu Fabra i de la seva filla Teresa que va morir el mateix any que ell.

En aquest acte és l’ocasió de recordar també tot aquest passat que, malgrat les seves dificultats, la fe en la tasca, ens ha permès de mantenir sempre l’esperança d’un futur millor.

Ramon Gual i Casals (Mataró, 1936) és un professor, historiador i activista cultural de referència a la Catalunya Nord. És una persona molt vinculada a la Universitat Catalana d'Estiu (UCE) de Prada de Conflent, i amb la seva editorial Terra Nostra ha publicat i divulgat moltíssim material gràfic i documentació molt interessant, com la que es recull en l’obra Pompeu Fabra a Prada. El seu exili en terra catalana entre família i amics (1939-1948), que es pot comprar a la Llibreria Catalana de Perpinyà.

[Cada setmana tindrem en aquest espai una veu de referència dels Països Catalans que respondrà breument una pregunta concreta.]