Carles Prats: 'Encara hi ha poblacions que utilitzen la toponímia imposada pel franquisme?'
Cabacés, Capmany, Lladó i Rialp encara són els noms oficials dels municipis de Cabassers, Campmany, Lledó d'Empordà i Rialb. Els seus ajuntaments s'entesten a continuar mantenint com a oficials les formes prefabrianes que el franquisme va imposar a aquests topònims, tot i que incompleixen la Llei de Política Lingüística.
La Generalitat republicana va oficialitzar el 1933 els noms de lloc de Catalunya tal com l'Institut d'Estudis Catalans havia fixat seguint les normes del nostre idioma. El franquisme, en ocupar el nostre país, retornà a les formes anteriors a 1933, plenes de castellanitzacions i amb grafies arcaiques, per a desprestigiar la llengua i humiliar els catalanoparlants. La nova Llei de Memòria Democràtica de Catalunya, que està tramitant el Parlament, és una oportunitat per a fer corregir aquests topònims, efecte encara vigent de la repressió franquista contra la llengua i la cultura catalanes.
A la resta de la Nació catalana també hi ha feina a fer en aquest àmbit perquè, tant a la Franja de Ponent com a les Illes i al País Valencià, encara hi perduren alguns topònims castellanitzats, o afrancesats en el cas de Catalunya Nord.
Carles Prats (Reus, 1977). Portaveu de la plataforma Cabassers.org (@CabassersOrg)