
També han respost...
-
Víctor Labrado: 'L’èxit de La Veu dels Llibres és que reuneix tota la literatura en català?'
-
David Garrido: 'Per què Alacant és Catalunya?'
-
Bartomeu Mestre: 'Com així cal reivindicar Bartomeu Barceló i Tortella?'
-
Jordi Miravet: 'Per què el General Moragues és considerat heroi i màrtir de la Nació Catalana?'
-
Enric Larreula: 'Hi ha alguna fórmula màgica perquè els nens dels Països Catalans es parlin en català entre ells?'
-
Joaquim Rabaseda: És cert que Igor Stravinski va dir 'més Garreta'?
-
Germà Capdevila: 'Per què les revistes són la porta d’entrada a la lectura?'
-
Martí Crespo: 'Per què és tan recomanable resseguir el rastre dels Països Catalans quan viatgem pel món?'
-
Quim Gibert: 'Per què Aragó necessita reivindicar-se tothora en relació amb el fet català?'
-
Víctor Pàmies: 'Per què la Paremiologia catalana comparada digital (PCCD) fomenta la divulgació de dites i refranys?'
-
Agustí Alcoberro: Per què ens cal un nou Congrés de Cultura Catalana, 50 anys després?
-
Lluís Duran: 'Per què fou tan important la resistència cultural durant el Franquisme?'
-
Jordi Rodó: ‘Es coneixen prou les Rutes de la Llibertat i tot el que van significar?’
-
Marcantoni Malagarriga-Picas: 'Per què la Llei d'Amnistia de 1977 vulnera la Llei de Recerca Biomèdica?'
-
Frederic Perers: Han aconseguit castellanitzar el català ‘sin que se note el cuidado’?
-
Anna Varderi: 'Per què el voluntariat és tan important en entitats com la Fundació Villavecchia?'
-
Joan Planes: 'Com valoram els deu anys d’activisme i lluita de l’Assemblea Sobiranista de Mallorca (ASM)?'
-
Joaquim Vilarnau: ‘L'estaca' és un himne internacional?
-
Víctor Alexandre: 'Per què fa 25 anys era tan impactant dir Jo no sóc espanyol?'
-
Jaume Roure i Brice Lafontaine: 'Per què hem de reivindicar Perpinyà la catalana?'
-
Ferran Çivit: 'Per què calia renovar el mapa dialectal català?'
-
Jordi Pardo: ‘Què són els Diàlegs amb Música de la Fundació Pau Casals?’
-
Adriana Bàrcia José: 'Per què cal reivindicar Aurora Bertrana?'
-
Pere Fortuny: 'Per què homenatgem les víctimes del franquisme al Fossar de la Pedrera?'
-
Berta Serra: 'Per què cal que docents, alumnes i famílies ens mobilitzem per a defensar la llengua?'
-
Anna Costal i Fornells: ‘Josep Anselm Clavé és autor de La marsellesa?’
-
Josep Vicent Frechina: ‘Per què Caramella mira la tradició com una vivència actual i no com un vestigi del passat?’
-
Òscar Palau: 'Què hi trobarem al festival de les variants dialectals de la llengua catalana?'
-
Marc Clotet: 'Per què és important la commemoració de l’Any Desvalls?'
-
Lluís Mont: 'Com podem promoure l'ús del català a la sanitat?'
Mercè Bonet: 'Què va representar la publicació de Les aventures de Tintín en català?'
La publicació de Les aventures de Tintín en català va suposar una fita molt important i positiva en un moment en què la societat catalana encara patia la imposició de l'espanyol i no podia tornar a fer vida plenament en català. Perquè, malgrat que en l'àmbit familiar, a les cases i entre la gent dels barris i dels pobles, es continués parlant la llengua pròpia del país que s’havia transmès de generació en generació, en els llocs oficials i públics s’obligava a parlar en castellà. En aquella època, per exemple, també era dificilíssim trobar en els quioscos novel·les o publicacions en català.
L’any 1952 l'editorial belga Casterman va publicar dos albums en castellâ, que van ser El secreto del Unicornio i El Tesoro de Rackham el Rojo, però no van tenir una gran acollida perquè el cost era molt elevat per aquells temps, ja que es tractava d'àlbums amb la tapa dura, impressos en color i amb el llom de roba, aquest fet encaria el producte en contraposició dels tebeos d'aquella època, que eren molt més econòmics i assequibles per a la majoria de la població. Posteriorment, la difusió de Les aventures de Tintín va fer un pas important quan de l'edició se'n va fer càrrec l’Editorial Joventut, que començà primer amb la publicació de la versió en castellà, l'any 1958, amb traduccions de la Conxita Zendrera, i després en català, el 1964, amb les traduccions fetes per Joaquim Ventalló.
Joaquim Ventalló, en la seva estada a l’exili a França, va descobrir Les aventures del Tintín publicades en francès per l’editorial Casterman i és en aquell moment, i gràcies al domini que tenia del francès, que la seva admiració per l’obra d’Hergé es convertí en quelcom que anava més enllà de la lectura i va decidir traduir i adaptar aquesta sèrie llibres il·lustrats al català. El primer volum que es publicà en català fou Les Joies de la Castafiore, l'any 1964.
El llegat d’Hergé, Joaquim Ventalló i Conxita Zendrera continua ben viu avui en dia, com fa palès l'existència de 1001 Associació Catalana de Tintinaires que, com el seu nom indica, pretén aplegar tots els i les tintinaires catalans. Aquesta associació va ser fundada el desembre de 2003 per un grup de persones molt diverses, però que tenien en comú l'afició per Les aventures de Tintín, i al llarg d'aquests vint anys d'existència han dut a terme d’activitats de tota mena com publicacions, trobades, exposicions o actes com la commemoració del 60è aniversari de la primera edició d’un àlbum de Tintín en català i l'homenatge a Joaquim Ventalló, que celebraran el dilluns 22 d’abril de 2024 a la tarda a l’Auditori de la Biblioteca Ignasi Iglésias de Sant Andreu.
Des de l'Associació us convidem a entrar i visitar la pàgina web de l'Associació Catalana de Tintinaires per veure les activitats que fem, i també us animem a seguir-nos a les xarxes socials i a fer-vos socis si teniu ganes de reviure i compartir els bons moments i els records i aprenentatges que, gràcies a Les aventures de Tintín, vam tenir durant una etapa de la nostra vida. Ja que Les aventures d’en Tintín són per a “nens” de totes les edats, especialment de 7 a 77 anys.
Mercè Bonet i Roca (Vila de Gràcia,1975). És membre de la Junta directiva de l'Assocació Catalana de Tintinaires @1001_ACT. En l'àmbit professional està engegant un projecte adreçat a tenir cura de les les persones grans i els infants com a part més vulnerable de la societat.
També han respost...
-
Víctor Labrado: 'L’èxit de La Veu dels Llibres és que reuneix tota la literatura en català?'
-
David Garrido: 'Per què Alacant és Catalunya?'
-
Bartomeu Mestre: 'Com així cal reivindicar Bartomeu Barceló i Tortella?'
-
Jordi Miravet: 'Per què el General Moragues és considerat heroi i màrtir de la Nació Catalana?'
-
Enric Larreula: 'Hi ha alguna fórmula màgica perquè els nens dels Països Catalans es parlin en català entre ells?'
-
Joaquim Rabaseda: És cert que Igor Stravinski va dir 'més Garreta'?
-
Germà Capdevila: 'Per què les revistes són la porta d’entrada a la lectura?'
-
Martí Crespo: 'Per què és tan recomanable resseguir el rastre dels Països Catalans quan viatgem pel món?'
-
Quim Gibert: 'Per què Aragó necessita reivindicar-se tothora en relació amb el fet català?'
-
Víctor Pàmies: 'Per què la Paremiologia catalana comparada digital (PCCD) fomenta la divulgació de dites i refranys?'
-
Agustí Alcoberro: Per què ens cal un nou Congrés de Cultura Catalana, 50 anys després?
-
Lluís Duran: 'Per què fou tan important la resistència cultural durant el Franquisme?'
-
Jordi Rodó: ‘Es coneixen prou les Rutes de la Llibertat i tot el que van significar?’
-
Marcantoni Malagarriga-Picas: 'Per què la Llei d'Amnistia de 1977 vulnera la Llei de Recerca Biomèdica?'
-
Frederic Perers: Han aconseguit castellanitzar el català ‘sin que se note el cuidado’?
-
Anna Varderi: 'Per què el voluntariat és tan important en entitats com la Fundació Villavecchia?'
-
Joan Planes: 'Com valoram els deu anys d’activisme i lluita de l’Assemblea Sobiranista de Mallorca (ASM)?'
-
Joaquim Vilarnau: ‘L'estaca' és un himne internacional?
-
Víctor Alexandre: 'Per què fa 25 anys era tan impactant dir Jo no sóc espanyol?'
-
Jaume Roure i Brice Lafontaine: 'Per què hem de reivindicar Perpinyà la catalana?'
-
Ferran Çivit: 'Per què calia renovar el mapa dialectal català?'
-
Jordi Pardo: ‘Què són els Diàlegs amb Música de la Fundació Pau Casals?’
-
Adriana Bàrcia José: 'Per què cal reivindicar Aurora Bertrana?'
-
Pere Fortuny: 'Per què homenatgem les víctimes del franquisme al Fossar de la Pedrera?'
-
Berta Serra: 'Per què cal que docents, alumnes i famílies ens mobilitzem per a defensar la llengua?'
-
Anna Costal i Fornells: ‘Josep Anselm Clavé és autor de La marsellesa?’
-
Josep Vicent Frechina: ‘Per què Caramella mira la tradició com una vivència actual i no com un vestigi del passat?’
-
Òscar Palau: 'Què hi trobarem al festival de les variants dialectals de la llengua catalana?'
-
Marc Clotet: 'Per què és important la commemoració de l’Any Desvalls?'
-
Lluís Mont: 'Com podem promoure l'ús del català a la sanitat?'