També han respost...
-
Núria Figueras: Per què diem que l’aventura de llegir comença a El Tatano?
-
Lluís Puig: Com podem col·laborar en la commemoració del centenari dels Fets de Prats de Molló?
-
Glòria Ferrer: Per què cal reconèixer els herois del Front Nacional de Catalunya?
-
Joan Vall Clara: Què hi trobarem a l’exposició 'Avui50+. Des de 1976, notícies, llengua i país'?
-
Pau Emili Muñoz: Tothom s’hi pot inscriure i participar al Correllengua Agermanat?
-
Marc Talavera: Per què cal un projecte com 'Singulars' per facilitar l’accés al menjar d’aquí, bo i saludable, tot cuidant la pagesia i el comerç local?
-
Glòria Granell: 'Què hi podem trobar en un festival literari com el MOT?'
-
Núria Gavarró: 'Què ens diu avui la memòria de Ramon Barnils sobre el compromís amb la llengua i el país?'
-
Amical Wikimedia: 'Per què és important celebrar els 25 anys de la Viquipèdia en català?'
-
Mar Hurtado: 'Podem impulsar el català entre la xicalla amb els jocs per a picar de mans?'
-
Jordi Ortiz i Santi Pocino: 'Per què un mapa de cims dels Països Catalans?'
-
Joan Soler: 'Quins són els reptes del català al món digital?'
-
Empar Pont: 'Reus fa revifar la Flama de la Llengua?'
-
August Andreu Atrian: 'Què en sabem de Francesc Boix i la seva declaració als Judicis de Nuremberg de fa 80 anys?'
-
Andreu Vàzquez: ‘Per què calen arreu del país motors culturals com l’Institut d’Estudis Ilerdencs?’
-
Manuel Garcia: '50 anys de la plantada de Xirinacs. Quins valors són vigents mig segle després?'
-
Josep M. Ginabreda: 'Per què hem de reivindicar els remences i, en particular, Francesc de Verntallat?'
-
Marina Vergés: 'Per què el 31 de Desembre és l’única i veritable Diada de Mallorca?'
-
Teodor Suau: 'La Sibil·la és un cant des de les entranyes?'
-
Carlo Sechi: 'De Salses a Guardamar i de Fraga a l'Alguer?'
-
Bernat Gasull i Roig: 'Coneixem realment la dimensió muntanyenca de Jacint Verdaguer pel Pirineu?'
-
Blanca Serra: 'Una nació sense memòria és una nació sense futur?'
-
Mariona Agustí Badia i M. Mercè Bonet i Agustí: ‘Per què cal reivindicar la figura i el llegat de Conxita Badia?’
-
Esteve Vaills: ‘Quin repte suposa preservar la memòria oral nord-catalana?’
-
David Palou: 'Què podem fer les famílies per a garantir el dret a una educació plenament en català?'
-
Anna Arqué: ‘En què consisteix el Repte casteller per mantenir el català a les escoles?’
-
Blai Rosés: 'Què representa el festival Terrer per al Priorat?'
-
Rafel Sancho: 'El Penó de la Conquesta, la senyera de Jaume I, és la bandera més antiga d'Europa?'
-
Meritxell Alavedra: 'Com podem viure plenament en català també al món digital?'
-
Joan Planes: 'Per què es fa una crida en defensa de la llengua catalana per damunt de fronteres administratives?'
Mercè Bonet: 'Què va representar la publicació de Les aventures de Tintín en català?'
La publicació de Les aventures de Tintín en català va suposar una fita molt important i positiva en un moment en què la societat catalana encara patia la imposició de l'espanyol i no podia tornar a fer vida plenament en català. Perquè, malgrat que en l'àmbit familiar, a les cases i entre la gent dels barris i dels pobles, es continués parlant la llengua pròpia del país que s’havia transmès de generació en generació, en els llocs oficials i públics s’obligava a parlar en castellà. En aquella època, per exemple, també era dificilíssim trobar en els quioscos novel·les o publicacions en català.
L’any 1952 l'editorial belga Casterman va publicar dos albums en castellâ, que van ser El secreto del Unicornio i El Tesoro de Rackham el Rojo, però no van tenir una gran acollida perquè el cost era molt elevat per aquells temps, ja que es tractava d'àlbums amb la tapa dura, impressos en color i amb el llom de roba, aquest fet encaria el producte en contraposició dels tebeos d'aquella època, que eren molt més econòmics i assequibles per a la majoria de la població. Posteriorment, la difusió de Les aventures de Tintín va fer un pas important quan de l'edició se'n va fer càrrec l’Editorial Joventut, que començà primer amb la publicació de la versió en castellà, l'any 1958, amb traduccions de la Conxita Zendrera, i després en català, el 1964, amb les traduccions fetes per Joaquim Ventalló.
Joaquim Ventalló, en la seva estada a l’exili a França, va descobrir Les aventures del Tintín publicades en francès per l’editorial Casterman i és en aquell moment, i gràcies al domini que tenia del francès, que la seva admiració per l’obra d’Hergé es convertí en quelcom que anava més enllà de la lectura i va decidir traduir i adaptar aquesta sèrie llibres il·lustrats al català. El primer volum que es publicà en català fou Les Joies de la Castafiore, l'any 1964.
El llegat d’Hergé, Joaquim Ventalló i Conxita Zendrera continua ben viu avui en dia, com fa palès l'existència de 1001 Associació Catalana de Tintinaires que, com el seu nom indica, pretén aplegar tots els i les tintinaires catalans. Aquesta associació va ser fundada el desembre de 2003 per un grup de persones molt diverses, però que tenien en comú l'afició per Les aventures de Tintín, i al llarg d'aquests vint anys d'existència han dut a terme d’activitats de tota mena com publicacions, trobades, exposicions o actes com la commemoració del 60è aniversari de la primera edició d’un àlbum de Tintín en català i l'homenatge a Joaquim Ventalló, que celebraran el dilluns 22 d’abril de 2024 a la tarda a l’Auditori de la Biblioteca Ignasi Iglésias de Sant Andreu.
Des de l'Associació us convidem a entrar i visitar la pàgina web de l'Associació Catalana de Tintinaires per veure les activitats que fem, i també us animem a seguir-nos a les xarxes socials i a fer-vos socis si teniu ganes de reviure i compartir els bons moments i els records i aprenentatges que, gràcies a Les aventures de Tintín, vam tenir durant una etapa de la nostra vida. Ja que Les aventures d’en Tintín són per a “nens” de totes les edats, especialment de 7 a 77 anys.
Mercè Bonet i Roca (Vila de Gràcia,1975). És membre de la Junta directiva de l'Assocació Catalana de Tintinaires @1001_ACT. En l'àmbit professional està engegant un projecte adreçat a tenir cura de les les persones grans i els infants com a part més vulnerable de la societat.
També han respost...
-
Núria Figueras: Per què diem que l’aventura de llegir comença a El Tatano?
-
Lluís Puig: Com podem col·laborar en la commemoració del centenari dels Fets de Prats de Molló?
-
Glòria Ferrer: Per què cal reconèixer els herois del Front Nacional de Catalunya?
-
Joan Vall Clara: Què hi trobarem a l’exposició 'Avui50+. Des de 1976, notícies, llengua i país'?
-
Pau Emili Muñoz: Tothom s’hi pot inscriure i participar al Correllengua Agermanat?
-
Marc Talavera: Per què cal un projecte com 'Singulars' per facilitar l’accés al menjar d’aquí, bo i saludable, tot cuidant la pagesia i el comerç local?
-
Glòria Granell: 'Què hi podem trobar en un festival literari com el MOT?'
-
Núria Gavarró: 'Què ens diu avui la memòria de Ramon Barnils sobre el compromís amb la llengua i el país?'
-
Amical Wikimedia: 'Per què és important celebrar els 25 anys de la Viquipèdia en català?'
-
Mar Hurtado: 'Podem impulsar el català entre la xicalla amb els jocs per a picar de mans?'
-
Jordi Ortiz i Santi Pocino: 'Per què un mapa de cims dels Països Catalans?'
-
Joan Soler: 'Quins són els reptes del català al món digital?'
-
Empar Pont: 'Reus fa revifar la Flama de la Llengua?'
-
August Andreu Atrian: 'Què en sabem de Francesc Boix i la seva declaració als Judicis de Nuremberg de fa 80 anys?'
-
Andreu Vàzquez: ‘Per què calen arreu del país motors culturals com l’Institut d’Estudis Ilerdencs?’
-
Manuel Garcia: '50 anys de la plantada de Xirinacs. Quins valors són vigents mig segle després?'
-
Josep M. Ginabreda: 'Per què hem de reivindicar els remences i, en particular, Francesc de Verntallat?'
-
Marina Vergés: 'Per què el 31 de Desembre és l’única i veritable Diada de Mallorca?'
-
Teodor Suau: 'La Sibil·la és un cant des de les entranyes?'
-
Carlo Sechi: 'De Salses a Guardamar i de Fraga a l'Alguer?'
-
Bernat Gasull i Roig: 'Coneixem realment la dimensió muntanyenca de Jacint Verdaguer pel Pirineu?'
-
Blanca Serra: 'Una nació sense memòria és una nació sense futur?'
-
Mariona Agustí Badia i M. Mercè Bonet i Agustí: ‘Per què cal reivindicar la figura i el llegat de Conxita Badia?’
-
Esteve Vaills: ‘Quin repte suposa preservar la memòria oral nord-catalana?’
-
David Palou: 'Què podem fer les famílies per a garantir el dret a una educació plenament en català?'
-
Anna Arqué: ‘En què consisteix el Repte casteller per mantenir el català a les escoles?’
-
Blai Rosés: 'Què representa el festival Terrer per al Priorat?'
-
Rafel Sancho: 'El Penó de la Conquesta, la senyera de Jaume I, és la bandera més antiga d'Europa?'
-
Meritxell Alavedra: 'Com podem viure plenament en català també al món digital?'
-
Joan Planes: 'Per què es fa una crida en defensa de la llengua catalana per damunt de fronteres administratives?'