A criteri de la Joana Serra, la cultura pot aturar la taca d'oli de l'extrema dreta?
Des de fa uns quants anys, l’extrema dreta i els populismes de dretes estan aconseguint importants èxits electorals. Tot i que la seua ideologia i la seva acció política es basa en l’atac permanent als drets fonamentals de les persones, l’extrema dreta és capaç d’oferir una altra imatge i jugar amb demagògia per guanyar cada vegada més terreny.
Amb la irrupció de l’extrema dreta al Parlament de Catalunya, he pensat en les seves primeres victòries a ajuntaments de l’estat francès. Les polítiques de l'aleshores Front National, contra la cultura eren més dures (supressió de subscripcions a revistes, de literatura jueva, àrab o africana, compres d’obres negacionistes a les biblioteques municipals). Però l’extrema dreta pot adaptar el seu discurs i aprofitar l’espai cultural per fer-se lluir. La normalització de la llengua i la cultura « local », la voluntat d’obrir els museus en temps de Covid en contra de les mesures estatals, són exemples d’una mediatització, d’una instrumentalització de la cultura com un salconduit per aplicar, en altres dominis, polítiques contundentment d’extrema dreta.
En aquest context de pressions polítiques i sanitàries, més que mai, els actors de la cultura hem de marcar els límits i no deixar-los-hi tot l’espai, retornant la gestió de la cultura als seus actors i el seu públic.
[Cada setmana tindrem en aquest espai una veu de referència dels Països Catalans que respondrà breument una pregunta concreta]