Jordi Mir: 'La renovació de la Flama de la Llengua Catalana és un compromís imprescindible?'
Ateses les circumstàncies que ens assetgen, les ocasions en què hem de fer patent el compromís de salvaguardar la llengua són constants, tant pel que fa a actituds individuals com col·lectives.
Una prova exemplar de la voluntat de fer-hi front, la trobem en la manera amb què ha actuat sempre l’excursionisme. Des del seu origen, fa un segle i mig, les entitats excursionistes han tingut la llengua com a escut de la seva existència, tant des del punt de vista oral -assemblees i actes socials i culturals- com escrit -guies, butlletins i publicacions en general.
Un fet que ho demostra clarament és que des de la immediata postguerra ja van lluitar per recuperar la presència de la llengua en la seva activitat. Com a mostra ben palesa d’aquest engatjament, el 1968 l’excursionisme català va instituir la Flama de la Llengua Catalana en honor i recordança de Pompeu Fabra, any del centenari de la seva naixença. Encesa a la seva tomba, a Prada, el dia 13 d’octubre, fou portada a peu fins al monestir de Montserrat i, el dia 20, dipositada en una llàntia que l’havia de mantenir viva perennement.
La voluntat decidida de vetllar aquella iniciativa va quedar plasmada immediatament en l’acte de Renovació que se celebra anualment a l’entorn del dia 20 de febrer, coincidint amb el natalici de Pompeu Fabra. Enguany aquesta Renovació es durà a terme, per 55a vegada consecutiva, amb actes a Prada els dies 3 i 4 de febrer i el dia 25 a Montserrat.
Jordi Mir i Parache (Tremp, 1935). Lingüista, escriptor, excursionista i impulsor d'accions cíviques i culturals com la Renovació de la Flama de la Llengua Catalana.